“Al tram final de la campanya encara hi ha temps per rectificar, fugint de la demagogia, per desgranar les propostes amb debat raonat amb els programes a la mà. Un debat imprescindible que encara no s’ha produït. Cal aportar solucions concretes al “com” entomar els problemes. Estem al final d’una era i fan falta idees per avançar”.

S’ha iniciat el tram final de la campanya al Parlament de Catalunya  amb el debat a TV3. Si bé ha estat un debat àgil i obert, amb el nivell de tensió propi d’unes eleccions de gran transcendència pel futur de Catalunya, i també de l’Estat espanyol, més enllà de certificar el distanciament existent, en llurs posicions, respecte el nivell de sobirania desitjat per Catalunya, no ha aportat solucions concretes a “el com” entomar els problemes que condicionen el dia a dia dels ciutadans. Un cop més ha imperat, amb l’excepció del candidat Artur Mas, la critica a l’adversari, en contrapunt a explicar amb detall, rigor i claredat les polítiques que aplicaria en cas d’assumir el govern de Catalunya.

Sens dubte la transcendència de les eleccions ultrapassa l’Estat, el resultat pot obligar a redefinir l’encaix de les nacions en el marc de la Europa dels Estats.  L’atenció que en les darreres setmanes presta la premsa internacional a Catalunya, i l’elevat nombre de periodistes internacionals que s’han acreditat per la nit del proper dia 25 a Barcelona en són l’evidència. És en aquest context on, malauradament, la imatge que és tramet al món no té el rigor que requereix un país, amb enorme potencial i una dimensió econòmica superior a països amb alta qualitat de vida com Dinamarca, però que està immers en una crisi que està portant al llindar de la pobresa a una gran part de la població.

Hom té la impressió que més que incapacitat per explicar i detallar les mesures requerides per reactivar l’economia i facilitar la creació de llocs de treball, el que manca és, per un costat, valentia per explicar que el nivell d’endeutament, i l’elevat import dels interessos del deute, obliga a efectuar ajustos i disminuir la gratuïtat de certs serveis. I per altre falten idees i polítiques ajustades al fet que estem al final d’una era, i que esdevé imprescindible avançar cap una nova en la que s’han mogut els centres de decisió i la disponibilitat de recursos financers cap a l’est, i a la vegada amb uns paradigmes molt diferents als que han caracteritzat l’etapa precedents.

Estem en una era de trànsits,  però que en aquest trànsit cap l’esdevenidor no es pot deixar enrere als milions de persones condemnant-los a l’exclusió, ni permetre l’exclusió laboral de  centenars de milers de joves preparats i amb voluntat de construir el seu futur. És hora d’escoltar als ciutadans, no sols cada 4 anys, sempre que faci falta, i no ignorar els seus coneixements i  preocupacions.

Escoltar als emprenedors per descobrir les dificultats enormes que tenen per iniciar la seva activitat, com ho denunciava fa pocs dies l’ISP a Sabadell, i la seva proposta de posar en marxa una llista oficial en la qual un cop inscrit l’emprenedor pot desenvolupar la seva activitat i facturar al llarg de 3 anys, sense més condicionats i carregues impositives. Escoltar als Industrials quan expliquen la necessitat de reindustrialitzar el país per generar ocupació, com ha enunciat recentment el Secretari d’Estat de Comerç del Govern britànic encaminat a impulsar l’industria tèxtil, i generar uns  200 mil llocs de treball en les propers 5 anys, i a la vegada col·laborar en el increment del capital humà col·laborant en els processos formatius de grau i post grau. Escoltar  a la comunitat científica per possibilitar convertir els seu progrés científic i tècnic en PIB, en la línia que es proposa en el projecte de la B30; escoltar els joves catalans, en especial aquells que ens miren des de fora, mentre estudien o treballen, ja que poden ajudar a descobrir per un costat altres formes d’entomar el problemes, i per altre la poca assistència que reben les nostres empreses i ells mateixos en les ambaixades i consultats, tal com m’explicava, fa una dies, la Lucia, una noia gironina que esta estudiant a Nijmegen, i que enfront de les dificultats per votar, des del Països Baixos, ha decidit venir expressament per poder exercir el seu dret democràtic.

Ara s’inicia el tram final de la campanya, hi ha temps per rectificar, fugint de la demagògia, per desgranar les seves propostes amb debat raonat amb els programes a la mà. Un debat imprescindible el qual encara no s’ha produït, i que malauradament -per les informacions que ha publicat El Mundo, les quals requereixen no sols una querella sinó desmentits clars, documentat i sense ambigüitats-, hom tem que no es produirà.  Un debat fonamentat en què la riquesa dels pobles resideix en la qualitat de les institucions, la participació dels ciutadans, els mecanismes de presa de decisió, la honestedat i transparència dels dirigents, i en potenciar el capital humà.

Antoni Garrell i Guiu

18.11. 2012.

Article publicat a El Singular Digital