El passat dia 23, gràcies a la trobada a Sabadell de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees, vaig contrastar opinions sobre el futur del sector davant la complexa situació econòmica actual. Analitzàrem les informacions del CITYC relatives a 2009, que indiquen que la producció tèxtil espanyola es va reduir un 17,9%, que es tancaren més de 500 empreses i que es destruïren 20 mil llocs de treball, dades que incrementen les veus crítiques al futur del tèxtil. Veus no informades, donat que creure que el tèxtil és un sector sense futur és ignorar la realitat.
El tèxtil de confecció és un sector clau de futur, tant pels seus productes que destaquen en els mercat per la seva qualitat i disseny, com per la seva experiència a l’hora d’adaptar-se als canvis i per les inversions efectuades en R+D+I. El sector fa més d’una dècada que incorpora els canvis tecnològics que milloren la productivitat, investigant, assumint les variacions dels mercats i costos productius, i afrontant la invasió de productes a preus baixos. Adaptant-se, en definitiva, als nous escenaris oberts el 2005 amb l’entrada en vigor de l’Acord sobre tèxtils i confecció.
Sense considerar les potencialitats del tèxtil-llar, o del disseny de teixits dirigits a mercats d’alt poder adquisitiu i a la moda, cal tenir consciència del treball dels dissenyadors amb ultramicrofibres i amb nous materials intel·ligents que estan obrint noves oportunitats al sector: disseny i manufacturació de peces que emmagatzemen energia solar, millorant la temperatura corporal o generant electricitat per els objectes personals; elaboració de complements tèxtils que incorporen telefonia mòbil i reproductors MP3; o la “construcció” d’una segona pell, altament resistent, amb indumentària molt fina, que redueix l’estrès, elimina bacteris, o protegeix dels efectes del canvi climàtic. Una sèrie d’avenços que atorguen al tèxtil de confecció un paper imprescindible en el futur.
Davant aquestes realitats ningú pot dubtar que el sector hagi superat amb èxit una profunda reestructuració i modernització, havent assolit els nivells de qualitat i valoració que ens permeten mirar al futur amb optimisme.
Antoni Garrell i Guiu
Barcelona 25 d’abril de 2010
Article Publicat al diari Avui clic aquí
