“Afrontar el futur amb polítiques que minven la confiança és portar als ciutadans a l’abisme de la desesperació i la violència per sobreviure”
Finalitza un any que ha estat ple de sacrificis, sense que es percebi que aquests possibilitaran que al 2013 es pugui recuperar el camí del creixement, de la generació de llocs de treball, d’entomar de nou les polítiques socials, de reactivar el crèdit, o d’incrementar les inversions en R+D+i. Sembla que alguns ignorin que el món és interdependent i que, així com no hi ha solucions màgiques, els marges de maniobra són també petits per tots aquells països que no tenen capacitat d’aportar progrés i benestar als seus ciutadans. Són els països que sí que poden fer-ho els que estan en millors condicions per entomar els desafiaments del futur. Afrontar el futur amb polítiques que minven la confiança, que dificulten buscar els que ens aplega per despertar les capacitats, i que a la vegada porten a la destrucció de les classe mitjanes, tot permetent la bipolarització de rics i pobres, és no sols tornar a l’edat mitjana, és portar als ciutadans a l’abisme de la desesperació i la violència per sobreviure.
Els que tenen la responsabilitat de la gestió i administració dels recursos públics s’han allunyant de la ciutadania, dels problemes reals dels ciutadans. Uns problemes que porten la taxa d’atur camí del 27%, que el PIB es pugi contraure, el proper any, fins un 1,4%, que dia a dia es malversi el talent i les capacitats de centenar de milions de joves, o el que és por tots conegut: que gairebé 2,5 milions de famílies per manca de recursos no poden posar en marxa la calefacció per escalfar els seus habitatges al voltant del 19 graus. Hom creu que han oblidat que cal fer les coses de forma diferent, innovar, i que és precisament aquesta capacitat la que distingeix a les societats capdavanters de la resta. Aquest aspecte s’evidencia en moltes actuacions i en els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2013, on, per exemple, es destinen únicament 5.562 milions d’euros a R+D+i , un 40% menys que en els darrers 4 anys, i que la innovació sigui sols l’ 1,33% del PIB, quant la mitjana de la UE. és del 2%.
A Catalunya s’inicia el 2013 amb un nou Govern, un govern que sap que les previsions econòmiques han empitjorat, i que caldrà actuar conseqüentment. Si bé la major part dels analistes coincideixen que el nou Govern té un accent molt diferent de l’anterior, per la incorporació de certs consellers amb un perfil socialdemòcrata, i amb un grup parlamentari que dóna suport al dret a decidir en un clar viratge independentista, crec que no es pot oblidar que el president Mas ha mantingut una bona part dels consellers, i que ell sempre ha evidenciat capacitat de prioritzar als ciutadans i els seus problemes en la gestió de govern. Conseqüentment, més enllà de declaracions o interessos partidistes, cal tenir la confiança que l’acció de Govern i el seu treball estarà encaminat no sols a poder decidir el propi destí, actuant des de les fortaleses associades a la capacitat de pensar, imaginar i emocionar-se, sinó també, i de forma preferencial, en les polítiques encaminades a recuperar el dinamisme econòmic i disminuir la immoral i injusta taxa d’atur i d’exclusió que ens ofega.
Finalitza 2012 i crec que fora bo que tots efectuéssim, especialment els que tenen més responsabilitats, un reconeixement explícit a tots aquells que assumeixen que la recuperació s’inicia quant acceptes que els problemes que t’envolten són també responsabilitat pròpia i, conseqüentment, treballen amb constància per superar les dificultats, i amb la determinació requerida per construir el seu futur amb respecte i compromís amb els altres. Persones que s’esforcen a pesar de la demagògia imperant en alguns mitjans de comunicació, dels corruptes i especuladors insensibles al dolor aliè, dels malversadors que gestionaven entitats financeres, d’aquells que decidiren infraestructures no requerides, o de les actuacions d’administracions ineficients que prenen decisions en funció de condicionants ideològics que menystenen la realitat social. Aquests centenars de milers de persones anònimes són les que ens omplen de confiança i determinació, per fer possible que 2013 sigui millor del que les prediccions deterministes ens diuen que serà.
Antoni Garrell i Guiu
31.12.2012
Article publicat a El Singular Digital
