El dijous 24 de juliol es celebrà els 35 anys de la fundació del BCD, una celebració que mirà al passat per reconèixer el camí recorregut, però que fonamentalment va posar èmfasis en els plans del futur encaminats a fomentar el valor estratègic del disseny i treballar activament en crear un clúster de disseny que esdevingui referent mundial i sigui una peça cabdal per assolir la innovació.
Els qui des de fa molt de temps venim defensant i explicant que la via de la innovació, -com a procés per assolir nous productes i serveis, i optimitzar els processos productius per assolir altes cotes de competitivitat i generació de valor- fonamenta en la triada Ciència, Tecnologia i Disseny varia de forma significativa el desenvolupament i significació del treball, i assenyala la pèrdua de l’hegemonia d’altres paràmetres que caracteritzaven èpoques pretèrites, constatem la importància creixent del disseny, com element que aporta valor diferencial, entès com ‘seducció de la forma i riquesa en contingut’, conjuntament a la capacitat d’evitar l’exclusió per motius culturals, formatius o de gènere.
En aquest context determinant del disseny és fonamenta l’opinió, cada cop més acceptada, que el disseny ja no és sols un valor estètic, tot al contrari: és bàsicament un valor estratègic per les empreses i organitzacions més avançades, a la vegada que per als col·lectius humans esdevé l’eina bàsica per fer possible la sostenibilidad, que no és més que enfocar la solució dels problemes i necessitats d’avui de manera que no és comprometi o impedeixi el desenvolupament i progrés de les properes generacions. Quelcom que obliga tant a la minimització del impacte ambiental dels productes, com a l’òptima utilització dels mateixos. En aquesta línia esdevé fonamental entendre que caldria ultrapassar els ajustos centrats en la minimització del impacte ambiental de les indústries, i el procés i reciclatge dels residus, tot assumint que la major part del malbaratament es produeix en el seu us i aquí el disseny és la novament la clau.
Amb interdependència del reconegut valor del disseny en tot producte, cal reconèixer que el disseny és una qüestió que va més enllà de l’estètica també en els serveis i en el si de la societat del coneixement i en els entorns sintètics del ciberespai. Al ciberespai –una pàgina web, la seu electrònica d’una organització o empresa, un sistema de missatgeria electrònica, un sistema d’aprenentatge digital o una xarxa de teletreball-, en tan que espai completament artificial, la qüestió del disseny passa a ser un aspecte de primer ordre. La forma en què imaginem i produïm un ciberespai per a ser usat, determinarà en última instància qui hi pot accedir, qui se’n pot beneficiar, qui l’aprofitarà i fins a quin punt serà un espai d’inclusió o exclusió social.
La funció i la necessitat del disseny en general, entès fonamentalment con a tercer component del procés d’innovació i l’element que harmonitza el desenvolupament d’avui i el del demà, sorgeix amb força renovada quan es te que competir en els mercats globals i en els períodes de crisi on els equilibris prestacions-cost juga un paper determinant per mantenir-se en el mercat o sucumbir a les dificultats. De tal manera que molts som els que creiem que el disseny, que ha estat capaç d’esdevenir l’eix vertebrador de la inclusió dels avenços científics i tecnològics en els productes, serveis, i processos; esdevé ara la pedra angular per afrontar la multiproblemàtica actual. Una problemàtica sols abordable amb un procés sistemàtic, continuat i rigorós d’innovació, desenvolupat per equips plurals i heterogenis, que assumeixin amb plenitud el potencial quant simbiòticament es gestiona l’avenç científic, el desenvolupament tecnològic i el disseny.
La forma en què imaginem i construïm les ‘coses’ per a ser usades, és una tasca d’enorme responsabilitat i el disseny té i tindrà una importància cabdal que es tradueix en el model econòmic que tindrem i de societat que viurem, de com ho fem es derivarà construir una societat equilibrada social i ecològicament, o tot el contrari.
Assumida la importància determinant del disseny, un aspecte prou conegut i assumit a la ciutat de Sabadell, -no em va la seva industria ha tingut la capacitat de superar les dificultats que han sorgint en el transcurs del temps a l‘incorporar el disseny com un element simbiòtic del seu propi treball-, de ben segur que tots ens alegrem de la iniciativa del BCD, i estem disposats a col·laborar-hi amb generositat, la mateixa generositat i compromís amb la creativitat que va permetre constituir al 1989 la Fundació del Disseny Tèxtil, per iniciativa del Gremi de Fabricants y amb l’adhesió de la majoraria d’institucions sabadellenques, i l’Escola Superior de Disseny ESDi, primera institució que crear els estudis universitaris de disseny a l’Estat espanyol. Una col·laboració requerida en favor del disseny i del que és mes important de les empreses en general i de les industries en particular, ja que sols generant riquesa es podrà garantir el desenvolupament social.
Antoni Garrell
juliol 2008
Aquest article fou publicat simultàniament a la web de l’ESDI, i una versió del mateix mes reduïda al diari electrònic e-noticies
