Ahir a Barcelona els sindicats, complint amb la seva obligació, van mobilitzar a la població per evidenciar públicament, tot exigint solucions, la seva preocupació sobre la greu crisis econòmica que ens envolta i que omple d’angoixa moltes llars, minant la confiança de la majoria dels ciutadans per la manca de politiques decidides i de lideratge.
Una Manifestació es una prova de força, es l’explicitació publica de la no conformitat, -excepcionalment de recolzament-, a determinades politiques o actuacions: és la manera de cridar l’atenció i variar les actituds i voluntats del qui te la responsabilitat d’aportar solucions, d’esmenar les politiques i ajustar les actuacions, i en el cas de la crisi, motiu de la manifestació d’ahir amb el lema “Plantem cara a la crisi’, s’ha d’admetre que qui te la capacitat de modelar els ecosistemes per capgirar la situació son les Administracions, elles són fundamentalment qui poden frenar la crisis primer i accelerar la recuperació desprès. Aquesta es una realitat arreu, i molt especialment a Espanya on la crisi es més greu i més profunda que en altres indrets com a conseqüència de la baixa productivitat, que origina pèrdua de competitivitat en els mercats globals, dels excessius marcs reguladors de les activitats productives, de les politiques laborals, dels tràmits administratius per endegar els negocis, pel petit volum de les empreses que configuren el teixit productiu, pel excessiu endeutament exterior i pel baix perfil professional del capital humà, aspectes tots ells que obliguen a reformes estructurals on la seva implementació exigeix de la iniciativa del poder executiu, i de la complicitat del legislatiu per ajustar els marcs legals; un poder legislatiu controlat, no pot ésser d’altra manera, per els partits que donen suport al govern i que possibiliten la seva actuació.
Es necessari que en situacions com l’actual no confondre els rols, assumir la responsabilitat, i hom no es deixa de sorprendre, i a la vegada incrementa la preocupació, al constatar que en la manifestació organitzada per CCOO i l’UGT, destacaven en posicions capdavanteres representant de les tres forces que governen Catalunya, la presencia del PSC, ERC, i d’ICV-EUIA, reclamant accions per parar la crisis no és sols prendre el protagonisme als sindicats que es qui els ’hi pertoca, es trameté més preocupació, ja que genera confusió sobre les capacitats reals del nostre govern per afrontar la crisi. Una crisi en la que no hi ha prou amb sang, suor i llàgrimes ja que l’ecosistema és advers, i és en aquest aspecte on els governants, i els partits que els hi donen suport, tenen la responsabilitat indefugible de governar tot posant solucions als problemes que ens envolten, capgirant la situació i afrontant les reformes estructurals requerides, sense oblidar la formació dels aturats i els recursos financers i polítiques que l’empresa requereix, molt especialment la industrial.
Antoni Garrell
15 de març de 1009
Publicat a e-noticies.com el 15 de març. click aquí
