Aquest mes d’agost les coses i les actituds no són iguals, potser és una percepció errònia, però hom te la impressió que hi ha menys gent en els llocs habituals d’estiueig, que la preocupació es dibuixa en el rostre de molts ciutadans i la manca de confiança tenyeix les actituds i les converses. Preocupació pel deteriorament de la situació econòmica, i manca de confiança en els màxims responsables de l’Estat per la seva incapacitat de reacció, de dibuixar el camí i moure les voluntats col·lectives.
Esperar que el temporal escampi no sol esser la millor solució, especialment quan les reserves s’esfumen i la capacitat de generar-ne es redueixen. Assumir que no és pot fer res ja que els problemes són aliens, és una falsedat, ja que la nostra economia té i tenia seriosos problemes de productivitat, una inflació alta, baixos nivells de innovació, manca de suport a la industria i als emprenedors, un sistema educatiu inadequat, insuficient recolzament a la recerca, i un mercat laboral rígid. Una sèrie de problemes que limiten la capacitat competitiva de les empreses i que sumats a la manca de recursos financers a nivell internacional, al augment dels preus de les matèries primeres de l’energia i els aliments, posen a l’actual situació en estat d’emergència, el que hauria d’obligar a un pacte d’Estat entre el govern, l’oposició, i els agents econòmics i socials.
Amb aquesta convicció, cal esperar el 14 d’agost i està atent al que es decideix en el Consell de Ministres extraordinari per veure, si d’una vegada per totes es reconeix la situació i s’actua en conseqüència; una actuació que requereix un pacte per afrontar la crisi, capgirar la situació i frenar l’atur, un atur que creix desmesuradament, 600.000 persones més que fa un any, i que castiga en especial a les franges de població més febles i més subjectes als cicles econòmics per la seva poca qualificació i formació, aquest és un aspecte diferencial en l’actual crisi, i no es pot oblidar que requereix una especial atenció ja que, més allà de l’actual conjuntura el model econòmic de futur, no pot basar-se en el creixement especulatiu fonamentat en la construcció i el consum arrelat en el endeutament exagerant de les famílies; un model productiu que te que caracteritzar-se per ser intensiu en coneixement i pel qual cal preparar la població per evitar la seva exclusió del mercat laboral.
És temps, per tant, d’un pacte que assumeixi que es hora d’intervenir, i actuar en tres eixos basics, en la línia del que han fet en altres indrets en situacions similars: ajudar a les empreses disminuint les dificultats per accedir als recursos financers arribant on el sistema financer no arriba o arbitrant politiques per fer-ho, tot emprant a la vegada la capacitat pressupostaria de l’Estat per esperonar i reorientar els mercats; el segon una decidida aposta per la formació de capital humà, redoblant esforços en la formació bàsica i continuada; i en tercer lloc una decidida aposta per la industria i els serveis d’alt valor, garantint la continuïtat del sistema de recerca cap el sistema productiu, per fer-ho cal posar els mecanismes per observar els resultats dels equips d’ R D i i completar els processos fins posar les patents a mans del sistema productiu.
Tres eixos d’actuació que requereixen de politiques especifiques, les quals, sense oblidar les de protecció social, haurien d’esser prioritzades, i a la vegada comptar amb la complicitat de tots els ciutadans, uns ciutadans que hem d’entomar la situació i tot exigint les mesures de forma decidida i ferma, hem de oblidar el cofoisme de ‘l’Estat protector’ i posar-nos a treballar amb una actitud positiva i participativa que augmenti la productivitat i la competitivitat.
5 d’agost de 2008
Article publicat e-noticies: Accés al article
