“Estem lluny de deixar definidament enrere la crisi.El 61% dels llocs de treballs industrials es troben situats a l’àrea metropolitana. Necessitem més i cal que els emprenedors ho tinguin fàcil”

Fa uns dies, mitjançat l’EPA, vàrem conèixer que a l’Estat unes 200.000 persones van incorporar-se al mercat laboral el passat mes de maig. Un increment de les persones ocupades mercès al creixement significatiu del PIB, que se situa sobre el 3,5% el 2015. Important creixement fruit de les reformes estructurals entomades i del procés de devaluació interna, que ha atorgat més competitivitat exterior i des de fa uns mesos, esperonat per una conjuntura externa configurada pels preus baixos del petroli, la depreciació de l’euro enfront del dòlar i la política del BCE, que permet alta disponibilitat de recursos financers i tipus d’interès baixos.

Ara bé, les bones dades no ens poden fer oblidar que encara hi ha 5,4 milions de persones sense treball, una dada que certifica que estem lluny de deixar definitivament enrere la crisi i que són imprescindibles uns quatre anys més amb creixements rondant el 3% per situar-nos al nivell socioeconòmic d’abans de la crisi.

La situació de l’atur hauria d’obligar a entomar amb fermesa la implantació d’escenaris, que facilitin la creació de llocs de treball mercès al suport a l’emprenedoria, el creixement del volum de les empreses, l’augment de la competitivitat, fomentant els processos d’innovació i ubicació en localitzacions òptimes; és a dir, lloc on la productivitat es veu reforçada, tant per les infraestructures disponibles com per un desenvolupament harmònic del progrés professional i personal. És en aquest context, on innovar i reequilibrar el territori esdevé un element bàsic per accelerar els processos d’increment de l’activitat productiva.

Centrant-nos en Catalunya, quant la capacitat d’augmentar la competitiva mercès a processos d’innovació cal considerar que al Principat el nivell de la producció científica és molt bo, tenint sols l’1’5% de la població de l’espai europeu de recerca, generem el 3% del total, en conseqüència si es potencia la transferència cap el sistema productiu de ben segur es pot superar el baix 1% de patents generades i progressar en el procés de competir per valor, única via per poder disposar de salaris òptims i desplegar el talent de les persones.

Quant la necessitat de reequilibrar el territori, cal constatar que gairebé el 61% dels llocs de treballs industrials es troben situats a l’àrea metropolitana de Barcelona i que diàriament, per motius professionals, es produeixen més de 600.000 desplaçaments fora del municipi de residència, dels quals 53% s’efectuen en cotxe i el 47% amb tren o autobús i per un altre el potencial de les 25 ciutats de més de 25.000 habitants que hi ha fora de l’àrea Metropolitana. Unes potencialitats, que han de ser valorades poden facilitar la creació d’empreses, mitjançant el procés de re industrialització i a la vegada augmentar la qualitat de vida de les persones. Un procés complex farcit de risc i incertesa, però que esdevé imprescindible entomar.

Crear treball de qualitat, estable i amb rendes del treball simbiòtiques amb el cost de la vida comporta no sols assumir polítiques encaminades a facilitar la innovació i el reequilibri territorial, cal assumir també que les persones són l’element clau i diferencial de les empreses, que a pesar de la recerca d’excel·lència existent només generem un quart de les patents que genera Alemanya, que ens manca volum empresarial, que si bé som un país d’emprenedors, en necessitem més i cal que els emprenedors ho tinguin fàcil; és a dir, eliminar les traves burocràtiques i mirar els mecanismes per potenciar que el disseny i les tecnologies arribin a innovar els nostres productes.

Ara que es creix, que els vents bufen a favor, cal aprofitar-ho per poder deixar definitivament enrere la crisi, però tot recordant que sols podrem afirmar que haurem deixat enrere la crisi quan les taxes d’atur assoleixen xifres inferiors al 4% i els salaris permetin el desenvolupament ple de les persones, tot garantint les imprescindibles polítiques socials sense exclusions.

16/06/2015

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Via Empresa