Escric aquestes línies al finalitzar una setmana on hem vist com una riada d’il·lusió i compromís ha portat a Barack Obama a assolir els vots necessaris per esdevenir el proper president dels Estats Units, cal reconèixer l’enorme repte que té per endavant a l’haver d’afrontar una seriosa crisi financera amb afectació en l’economia real que ha portat a EEUU a una taxa d’atur del 6,5%. Veure la taxa d’atur americana posa en evidència la magnitud del creixement de l’atur a Espanya; l’octubre ens deixà amb 192.658 persones més sense feina, sobrepassant els 2,8 milions, 769.449 persones més que fa un any. Un 13,6% de la població activa és una xifra preocupant que dóna credibilitat a les previsions comunitàries que indiquen que la taxa arribarà al 15,5% al 2010, la més alta de la U.E., doblant la mitjana comunitària. Una previsió que pot quedar curta si no es prenen miilor accions per evitar que continuï la destrucció de llocs de treball, no sols per la restricció de la demanda, sinó també per la manca de recursos financers a les empreses.  

Espanya, en un any, ha passat d’ésser l’Estat Europeu que més ocupació generava a liderar el percentatge de desocupats, un fet arrelat per un igual en els problemes derivats de la crisi financera internacional i en el model econòmic en què es basava el creixement espanyol que generava un dèficit exterior superior al 10% del PIB, el doble del dèficit americà. Recórrer sistemàticament a l’estalvi de fora, per finançar el creixement, comporta majors dificultats quan els recursos de l’exterior es tallen, i es constata la feblesa del nostre model que ignorava que tot deute té un venciment. L’endeutament exterior afegeix dificultats a que els recursos financers arribin a les empreses; és a dir, en les actuals circumstàncies, la injecció de recursos monetaris al sistema financer, com a garant de la fluïdesa de les transaccions, no garanteix que  aquests arribin a les empreses i permetin el seu desenvolupament, o el que és el mateix: mantenir l’ocupació. I ara el que és prioritari és el manteniment dels llocs de treball, uns llocs de treball que els creen i els mantenen les empreses. Conseqüentment cal buscar altres vies per garantir que aquestes disposin dels recursos requerits. Cal assolir aquest objectiu amb rapidesa ja que els fets es succeeixen acceleradament i cal anticipar-se. Un objectiu amb voluntat política.

Sabem que el futur del nostre model econòmic ha de basar-se en el talent, la innovació, la productivitat, en la celeritat en incorporar als productes els avenços científics i tècnics. Però ara les prioritats han canviat, i difícilment poden construir el futur sinó preserven el present, conseqüentment són necessàries mesures per mantenir l’ocupació, minimitzar el creixement de l’atur, el que requereix permetre que les empreses disposin de recursos i acceptar les precaucions, que ha d’extremar el sistema financer. 

Conseqüentment, aportar recursos de forma ràpida a l’empresa en l’excepcional situació actual requeriria permetre l’ajornament del pagament dels impostos i reduir-los per les pymes; disminuir les quotes de la seguretat social; implementar la devolució mensual de l’IVA; incrementar les deduccions per inversió en actius fixes i mediambientals; i potenciar i ampliar les línies de finançament de l’ICO i la seva finalitat. Un conjunt de mesures competència del govern de l’Estat, però que en el cas de Catalunya poden complementar-se amb actuacions de l’ICF, ajustant la normativa per poder finançar el circulant, utilitzar amb determinació la societat d’avals, facilitar la presència d’empreses en el mercat mundial, utilitzar els pressupostos com element dinamitzador, i disminuir  els terminis de pagament dels serveis rebuts. Mesures per garantir recursos i operativitat de l’empresa que també poden rebre la col·laboració de les administracions locals, amb politiques pressupostàries adequades, frenat els increments dels impostos de la seva competència, i liderant projectes col·lectius de formació i innovació.  

Tot un conjunt de mesures, que sense tenir por del dèficit, ens han de permetre lluitar per superar la crisi tot mantenint l’ocupació, sabedors que en moments d’emergència són necessaris solucions excepcionals.   

Antoni Garrell i Guiu

15.11.2008 

 Publicat al diari mon empresarial de desembre