Artur Mas ja és el 129é president de la Generalitat de Catalunya, els 62 diputats que la ciutadania li atorgà el passat 28 de novembre, i les 28 abstencions del PSC ho han fet possible, un gest de responsabilitat que cal reconèixer i agrair del primer partir de l’oposició per facilitar quant abans la posta en marxa del nou govern.
Aquest cop si la voluntat majoritària dels catalans ha estat suficientment amplia per tancar l’etapa del govern tripartit iniciat al 2003, i obrir-ne una de nova. Una clara victòria que és fonamenta en part en la greu crisi econòmica i financera que vivim, la qual ha evidenciat la manca de decisions indispensables pel progrés i el desenvolupament econòmic arran de que un o dos dels socis del govern no hi ha estat d’acord; però cal explicitar, que fonamentalment la victòria d’Artur Mas es deu a que ha sabut, amb un programa coherent i prometedor, trametre els valors que ell ha fet propis al llarg dels anys i que son indispensables en aquest moments: esforç, capacitat de sacrifici per ressorgir de les dificultats essent millor,voluntat de sumar sense exclusions, proximitat, humanisme, intel·ligència i humilitat.
Uns valors indispensables per entomar amb energia de combat als enormes reptes i desafiaments que tenim que afrontar per lluitar contra la crisi econòmica, transformar el model productiu per centrar-lo en el talent, integrar els joves en el mon laboral, tot disminuint les tasses d’atur a nivell general, millorar el sistema educatiu, tenir cura dels necessitats evitant l’exclusió, ja que tots som necessaris en aquesta singladura,…, i a la vegada, desterrar la crisi de valors que lenta i silenciosament s’ha instal·lat arreu. Tot un conjunt de reptes que obliguen a no estalviar feina, a unir les nostres forces i el nostre talent per esdevenir força la activa que transforma el present i dibuixa el futur.
En les seves primeres paraules desprès de superar la votació d’investidura, el president Mas va dir: “No em sento salvador de Catalunya, sols un humil servidor que espero ser útil al país”; unes paraules que demostren el tarannà del nou president i que desterrant els salvadors de la pàtria, tan propis de sistemes poc democràtics, defineixen l’estil del que te que ser el nou govern. Unes paraules que generen confiança, i amb confiança la sortida de la crisi serà menys lenta, però que crec que hauríem d’entendre com una crida al convenciment que entre tots podem capgirar la situació i allunyar els pronòstics negatius dels propers anys.
Capital humà en tenim, preparat i capacitat, sols cal desplegar el coratge capaç de capgirar les tendències, un fet no nou ja que en la l’historia col·lectiva, la que s’endinsa en els orígens dels temps, trobem molts exemples de com amb uns governs facilitadors, amb un full de ruta clar, propers i amb coherència entre els fets i les paraules, els col·lectius humans recuperem la iniciativa, crear noves oportunitats, tot retrobant la llum del far que ens guia cap una societat més lliure, mes solidaria, més compromesa i prospera, la Catalunya que el president l’explicità com “ millor i orgullosa de si mateixa”.
Antoni Garrell i Guiu
Barcelona 24 de desembre de 2010. Publicat al diari de Sabadell i al diari digital e-noticies.com el 25 de desembre de 2010, anar a l’article a e-noticies
