El passat divendres dia 1 d’octubre, quasi a l’una del migdia, l’enorme capçal de tall de 6,75 metres de diàmetre de la tuneladora S-510 Sabadell va començar a girar. S’iniciava la perforació dels 2,9 km de túnel que amb 5 estacions ajudarà a canviar la ciutat, posant les bases de la mobilitat de les properes dècades.
De tornada cap a l’ESDi, mentre un lleuger i quasi imperceptible núvol de pols, procedent del pou d’atac del Parc del Nord, evidenciava que el camí cap a Sabadell–Estació s’havia iniciat, vaig tenir la percepció de que estava observant un moment històric en un context ple de dificultats, que tot sovint impedeixen vertebrar un futur. Un futur que exigeix de cadascun de nosaltres esforç, coneixements, enginy i voluntats de canviar per fer més i millor amb menys, i a la vegada, que les Administracions configurin un escenari lliure de traves burocràtiques, de legislacions frenadores, amb mecanismes per facilitar que els recursos financers s’apliquin a les empreses, tot castigant les conductes especulatives, amb infraestructures per canalitzar l’avens científic cap al teixit productiu, tot facilitant la potenciació del capital humà i la mobilitat dels ciutadans i els productes amb criteris d’eficiència i sostenibilitat. La percepció d’aquesta sensació i el record de les exigències de l’esdevenidor varen omplir-me d’esperança, ja que ningú pot negar que a Sabadell s’estan posant les palanques per sortir enfortits de la crisis i guanyar la batalla de la competitivitat.
Guanyar-la o no dependrà de molts factors, però un d’ells, tot disposant de les eines requerides i les infraestructures indispensables, rau en ser conscient de les nostres fortaleses i no caure en el pessimisme que pot ocasionar fets com, per exemple, les 11 empreses multinacionals d’electrònica que han tancat les seves plantes al Vallès en la darrera dècada, i que, actualment, mirem amb preocupació els plans relatius a la planta de Sharp i les alternatives que s’analitzen pel març del 2011. No podem oblidar que eren bàsicament plantes de muntatge amb centres de decisió llunyans, i que les cadenes de producció migren periòdicament a indrets amb menys costos o altres avantatges productives. Sols les empreses o instal·lacions que es transformen o que centren la seva activitats en el desenvolupament i l’aplicació del coneixement de forma integral es mantenen, creixent i desenvolupen; H.P. a Sant Cugat és un bon exemple.
Si el futur està arrelat en les fortaleses, hi ho està, des de Sabadell, con un node fonamental del Vallès, hauríem de mirar-lo amb optimisme, aquell optimisme que permet canalitzar forces, capacitats i il·lusions, ja que disposem de d’una base i tradició industrial, d’un conjunt d’universitats i centres de recerca, de persones preparades i compromeses, de nous espais per desenvolupar l’activitat productiva, d’empreses de serveis avançats, d’excel·lents instalacions culturals, lúdiques i esportives, d’un envejable, sistema de salut, i d’unes infrastrucures de movilitat que, si bé encara són insuficients, aporten una conectivitat interna i externa que no es pot menystenir.
Tenim les fortaleses, cal que les tractem con un tot integral i no com elements isolats, caldria assumir que per disposar d’un procés de generació de valor, menys subjecte a conjuntures i menys sensible a la multicompetència global, es requerit, com ja indicarem al Cercle per al Coneixement al 2006, “conformar una regió on s’assoleixi la complicitat i l’equilibri entre la iniciativa pública i privada, entre el món científic i l’empresa, i on es facilitin les iniciatives emergents. Una regió on s’orienti la recerca, o al menys una part important de la mateixa, cap als requeriments del mercat, a la vegada que es completi una àmplia disponibilitat d’infraestructures. Uns aspectes pels quals cal determinació, constància i a la vegada coratge per conduir a que els centres de recerca e innovació existents en el Vallès, o almenys una gran part d’ells, projectin conjuntament la seva activitat, comparteixin processos d’avaluació continuats per garantir l’excel·lència, disposin i comparteixin entre ells les infraestructures òptimes, es gestionin les seves actuacions amb criteris econòmics i orientats a assolir resultats, es potencií que els nous coneixements s’incorporin als productes i processos productius de les empreses i industries , es faciliti l’estreta relació entre la tasca de recerca i les activitats docents, es fomenti la configuració d’equips heterogenis, plurals i internacionals per afrontar nous reptes, tot garantint el desenvolupament de l’activitat en un entorn que permet el treball i les relacions formals i informals”. El Vallès té tots els ingredients per escriure novament la historia del desenvolupament de Catalunya, sols cal tenir la voluntad per fer-ho i persones amb capacitat de lideratge per impulsar-ho.
Quan el metro de Sabadell entri en funcionament incrementarà la rapidesa dels desplaçament, permetrà un millor us dels espais urbans, al facilitar la disminució del transit de superfície, milloraran conseqüentment la fluïdesa dels desplaçaments i reduint les emissions de CO2. Sens lloc a dubte, una nova eina integradora que l’iniciativa pública posa al servei de tots, cal reconèixer-ho i felicitar-nos, però a la vegada aprofitar aquesta nova peça del puzle que ens pot permetre vertebrar un futur prometedor. Fugir del pessimisme, aplicar enginy i cooperar per competir en són les claus, uns adjectius que han definit de sempre als vallesans en general i els sabadellencs en particular.
Antoni Garrell i Guiu
8 d’octubre de 2010. Publicat al diari de Sabadell (versió en pdf: metro-sabadell_13-10-2010.pdf); simultàniament al diari electrònic e-noticies.cat
