“Treballar com a camí pel progrés econòmic i social segueix essent indispensable”

Aquest dies, al conèixer l’enquesta de la població activa publicada pel INE, hem tingut un cert grau de satisfacció al constatar l’important increment quant a creació d’ocupació en el segon trimestre del 2015 a nivell de l’Estat. La taxa d’atur espanyola s’ha situat en el 22,37%, 1,4 punts inferior a la del primer trimestre o 2,1 menys que la de fa 12 mesos, -els llocs nous de treball han superat els 411 mil, l’increment més gran dels últims 10 anys-, i a la vegada a Catalunya la taxa d’ocupació s’ha situat en el 64,1%, el que comporta un increment de 1,3 punts respecte al trimestre anterior, xifra que evidencia el dinamisme de l’economia catalana i que, si bé és una xifra que cal millorar molt, no pot amagar que és 5,4 punts superior a la mitjana de l’Estat espanyol, una taxa d’ocupació que millora i que ha permès que la taxa d’atur es situí en el 19,1%, pels homes i en el 20,1% per les dones.

Escoltar i llegir opinions sobre l’EPA, emfatitzant els percentatges, m’ha incrementat la impressió que les persones estem immerses en una onada que ens arrossega i a la vegada ens devora, perdent la nostra identitat. Els problemes individuals o de les unitats familiars, queden en un segon pla, amagats en les dades macroeconòmiques o aquelles aspectes que, en opinió dels que tenen veu pública o publicada, presenten més rellevància quant a futur immediat, o aixequen passions. Sembla com si darrera de les xifres, dels col·lectius, de les tragèdies o alegries no hi hagués persones amb rostre, que sofreixen i que en massa casos sobreviuen, perdent l’esperança que l’esdevenidor no ha de ser millor que el present.

A pesar d’això, la notable millora de l’ocupació a nivell de l’Estat, encara hi ha 5,1 milions d’aturats (726.200 a Catalunya) i 136 mil llars amb tots els seus membres en actiu aturats (1,6 milions de persones). L’atur segueix sent l’escull a superar, tant a Catalunya com a l’Estat. Entomar polítiques per crear llocs de treball és un requeriment indefugible. Ara bé, les polítiques i actuacions adreçades a la creació de llocs de treball no són suficients, si les persones no adoptem una actitud escaient, acceptant que per evitar la nostra obsolescència i ser ocupables, requerim tenir els coneixements requerits als entorns canviats sociolaborals i econòmics i a la vegada disposar d’aquelles actituds arrelades en l’equip, l’esforç, el canvi i la incertesa permanent. En aquesta línia, segons explicava fa uns mesos l’associació ASEMPLEO, cal recordar que sols el 16,7% dels aturats es reciclen o amplien coneixements durant el període d’atur. Un percentatge preocupant, ja que en aquest cas les possibilitats d’ocupació disminueixen progressivament i encara que l’ocupació millori les possibilitats de futur no són pas millor.

Estar aturat no és un període de ‘descans’ o de ‘transició’ entre un treball i un altre, ha d’esdevenir un període de millora, de progrés, de formació per ampliar les competències. Hem d’entendre que millorar les capacitats ha de ser quelcom possible i a la vegada requerit i que s’ha de desenvolupar simbioticament amb els imprescindibles subsidis o prestacions als aturats. Crear treball és imprescindible i potenciar i ajudar als emprenedors i industrials indefugible, però també dotar de més i millor capital intel·lectual als aturats, aquest és el repte a superar, ja que amb probabilitat la disintonia entre aptituds i actituds amb el que requereix el nous models productius expliquen, que l’atur estructural a l’Estat sobrepassi tota xifra raonable.

Cal acceptar que la tecnologia intel·ligent modifica els entorns de treball i desplaça als humans del treball de sempre, però a la vegada la tecnologia i les noves formes d’organitzar-se i de relacionar-nos en crea de nous. Uns nous escenaris de treball sorgits de processos d’innovació disruptiva i que exigeixen persones formades, que sàpiguen treballar en equip, compartir i trametre informació; que detectin oportunitats en un món global, tot entomant problemes, essent part de la solució. Persones amb capacitat de planificar, prioritzar i gestionar en la complexitat i el canvi i que converteixen les dades en informació i aquestes en coneixement.

Treballar com a camí pel progrés econòmic i social segueix essent indispensable, per aquest motiu, cal acceptar que són com gotes en l’oceà de la humanitat, però que cada gota té personalitat pròpia diferencial i és capaç d’aportar valor a la col·lectivitat i a la vegada la col·lectivitat té que acceptar que no pot deixar de banda a cap persona, armar-los de competències intel·lectes, per ser i saber, és una obligació col·lectiva arrelada en la voluntat individual d’evitar l’obsolescència i contribuir al progrés col·lectiu.

1.08.2015

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Elsingular.cat