“Atansar les eleccions municipals, m’ha conduit a pensar en com voldria que fossin les ciutats del nostre país”
En les properes setmanes s’aniran incrementant els missatges i les propostes de futur dels diversos caps de llista a les eleccions municipals del mes de maig. Propostes arrelades en les ideologies, que enquadren les actuacions i prioritats d’aquells que, democràticament, aspiren a gestionar l’esdevenidor i administrar els recursos comuns. Unes propostes, però, que amb massa freqüència obliden que l’atur es mantindrà proper al 18%, a pesar que les previsions de creixement pel 2015 de Catalunya es situen en el 2,5%.
Atansar les eleccions municipals, m’ha conduit a pensar en com voldria que fossin les ciutats del nostre país i en conseqüència amb quin criteri analitzaré les diverses propostes electorals pel 24 de maig. La meva carta als ‘reis’, a l’inici d’aquest període electoral, que comença el proper dimarts dia 31 de març (si bé la campanya electoral oficial es circumscriu del 8 al 22 de maig) bé encapçalada amb una petició: “voldria una ciutat compromesa amb les seves arrels i els més febles i, a la vegada, entregada a facilitar la creació de llocs de treball”.
Tinc el convenciment que molts podem coincidir en l’anterior afirmació, les discrepàncies poden sorgir en el com fer-ho. Per aportar debat, en la meva opinió, els 10 objectius que delimiten el com assolir-ho, són: el primer, vertebrar una ciutat, on es pugui de forma simbiòtica viure, treballar i desenvolupar-se professional i socialment. El segon, assumir que el repte és crear ocupació i a la vegada assolir lideratge, quant a treball estable i de qualitat. El tercer, compromesa amb la reindustrialització com tractora de serveis de valor i generació d’ocupació. Quart, assumir la necessitat de potenciar la relació de les empreses amb les universitats, per poder competir en els mercats globals. Cinquè, acceptar que tenim un dèficit quant ocupabilitat i dotació de capital humà, el que requereix invertir decididament en formació. Sisè, afrontar el repte de la sostenibilitat, amb identitat pròpia i de forma inclusiva i amigable. Setè, vertebrar les infraestructures de mobilitat de les persones, pensant en minimitzar el temps de desplaçaments, especialment en la mobilitat per treball. Vuitè, amb fiscalitat que no castigui l’activitat econòmica. Novè, que doni pas als joves i al talent emergents . Finalment, desè, una ciutat amatent amb la formació, l’art i la cultura i compromesa amb els emergents.
Indiscutiblement són molt més les actuacions que s’han d’afrontar, per potenciar vertebrar una ciutat “compromesa amb les arrels i els més febles i, a la vegada, entregada en facilitar la creació de llocs de treball”, però cap d’elles ho farà possible, si no es posa al centre de tota decisió a les persones i les seves legitimes aspiracions. Unes aspiracions diverses, però que tenen en comú la voluntat de, tot respectant la llibertat, foragitar la pobresa i esdevenir sobirans en traçar el propi futur.
30.03.2015
Antoni Garrell i Guiu
Article publicat a Elsingular.cat
