El passat diumenge, tres mesos desprès de la seva aprovació en Consell de Ministres, va entrar en vigor la nova legislació relativa als drets dels usuaris de Telecomunicacions, es a dir: de tots i cadascun de nosaltres ja que, amb més o menys intensitats les utilitzen. Una legislació, Carta dels Drets de l’Usuari de les Telecomunicacions, que aporta tot un conjunt de noves garanties quant a l’atenció i drets dels clients, tot buscant potenciar la lliure competència entre els operadors i la conseqüent dinamització dels mercats, regulant a la vegada els continguts de la publicitat relativa a la velocitat d’Internet al igual que d’indemnització per aturades en el servei.
Un anàlisi comparat evidencia, que la nova legislació es un clar referent a nivell Europeu, i que és un pas per potenciar la societat de la informació i l’economia del coneixement. La pregunta que cal fer-se és si darrera de la legislació, o del mercat que es regula, hi ha la capacitat real de que les telecomunicacions esdevinguin un motor de progrés de la societat en general, al permetre incrementar la productivitat, i la competència econòmica i social del país en un mon obert on la transmissió rapida de la informació, convertida en coneixement, esdevé essencial. Atenent-nos exclusivament al preu de la connectivitat de dades, la seva disponibilitat i la velocitat disponible s’evidencia que el camí a recórrer és molt llarg, i que estem a molta distancia dels països on han assumit amb plenitud la importància cabdal de la transmissió i accés de dades i coneixement
Si es segueix amb regularitat les comunicacions i estudis de l’Associació de Internautes, o es llegeixen els informes oficial sobre els serveis d’Internet, es constata que l’ADSL espanyola és una de les més cares i lentes d’Europa, sense oblidar que la seva disponibilitat, estrictament per raons d’ubicació geogràfica, no està al abast de tots els ciutadans e inclús polígons i zones industrials tenen series dificultats per disposar-ne.
L’afirmació de cara i lenta s’ha de contextualitzar en el marc dels Estats de la Unió on la majoria de països disposen de bons preus i alta velocitat, del països amb qui competim, i també en la posició econòmica mundial que ocupa l’Estat espanyol, i el poder adquisitiu derivat dels salaris mitjos del ciutadans. En aquesta línia serveixi com exemple, -sense oblidar els serveis d’ADSL de Suècia que en molts llocs arriben a 100 Mbps de baixada, o descarrega d’informació, per 10 Mbps de pujada a un preu d’uns 35€/mes-, que a França es disposa de 24 Mbps de descarrega amb 1 de pujada per menys de 15€/mes, incloent tarifa plana de trucada de veu i un important paquet de serveis addicionals a preus atractius.
Disposar d’un bon ample de banda, que permet amb agilitats buscar informació identificar oportunitats i prendre decisions, al igual que prestar serveis en línea, no sols és important per les empreses consolides, encara ho és més per aquells que volen treballar des de casa i pels emprenedors; persones o organitzacions que requereixen no sols accedir informació, també aportar i trametre-la, conseqüentment bona capacitat de pujada, per aportar els seus serveis que poden obligar trameté arxius de volum significatiu.
Cal acceptar la necessitat d’unes bones telecomunicació per assolir eficiència i eficàcia, i també que el sistema espanyol, on els operadors bàsicament no fan més que revendre els serveis de telefònica, ja que les línies segueixen essent majoritàriament d’aquesta companyia, no pot disposar d’una competència real i efectiva. En aquest cas, el mercat ha estat incapaç d’autorregular-se ja que el preu de les telecomunicacions i les seves prestacions no ha esdevinguin un element suficientment tractor. Cal que l’Estat intervingui i estableixi uns marcs d’operació que permetin preus i velocitat d’Internet europea, que fomentin la competència real entre operadors i que no estalviïn esforç ni inversions per dotar als ciudatans i les empreses dels recursos telemàtics requerits amb projectes referent, com la iniciativa del l’operador neutre que s’impulsava des de la Generalitat de Catalunya.
Ha entrat en vigor la nova Carta dels Drets de l’Usuari de les Telecomunicacions, un avens significatiu però novament hom te la impressió que el govern s’ha quedat curt i no ha abordat les reformes de profunditat que necessitem, tot ignorant que sols amb grans canvis acabarem amb el malson de la crisi i recuperarem la senda de la creació de llocs de treball.
Antoni Garrell
4 de setembre de 2009
Publicat a e-noticies. Clic per accedir-hi
