Mentre en la Unió Europea es debat la política comuna dels 27 enfront a la problemàtica associada als més de 12 milions de persones indocumentades que viuen a Europa, sense descartar la possibilitat de l’expulsió, i a la vegada s’estudia endurir la reglamentació sobre la immigració il·legal, Itàlia s’anticipà anunciant tot un conjunt de mesures que converteixen la immigració il·legal en delicte. Unes decisions que, ignorant el rerefons que inciten als humans a emigrar, criminalitzà la immigració i poden incrementar la xenofòbia, el racisme i la violència cultural, tot dificultant el debat rigorós sobre les actuacions més escaients per afrontar una realitat que divideix profundament als ciutadans ja que en ell es barregen simultàniament aspectes associats a la seguritat, a la identitat, a l’economia o a la viabilitat de les prestacions socials.
Que la problemàtica de la immigració en general, i la il·legal en particular, preocupa als ciutadans és un fet com s’evidencia en les diverses enquestes que periòdicament es publiquen; ara bé, el que resulta alarmant és el sorgiment de missatges que insinuen que en les arrels d’alguns dels problemes més sagnats esta bàsicament la immigració, i que justifica que el 58 per 100 dels italians recolzi la decisió del seu govern, entenent que la mesura servirà per dissuadir als sense papers a entrar a Itàlia, i a la vegada incentivarà la seva fugida caps altres indrets, un fet que pot ésser cert si es mantenen les asimetries en la Unió. Però el recolzament d’aquest tipus d’actuacions no és un patrimoni a Itàlia, al Regne Unit, França o Alemanya ja hi ha legalització al respecte, i a Espanya segons alguns sondejos electrònics efectuats, arrel de les mesures del govern de Berlusconi, indiquen que el 86% dels espanyols comparteixen la idea de que la immigració il·legal és un delicte. Unes percepcions que no sols afecten a Europa, molts ciutadans d’un país tan multicultural com els Estats Unit consideren la immigració il·legal un seriós problema que no s’afronta amb rigor, i estimen necessari posar més control als processos per atorgar la residencia permanent, o que alguns congressistes hagin defensat que la immigració il·legal es consideri com un crim al igual que les persones que els acullin o ajudin.
Certament, tot país té uns recursos limitats, un fet evidenciat amb més força en períodes de desacceleració i crisis econòmica, conseqüentment regular la immigració és quelcom estrictament necessari tant per evitar la creació de marginació i guetos, com per allunyar els riscos de confrontacions socials i d’involució quant a llibertats de la ma de salvadors emparats en populisme i demagògia, com. La responsabilitat dels governants en aquest àmbit és quelcom indefugible, al igual que la necessitat de politiques clares, però en cap cas es pot oblidar, que les polítiques reprensives si no van acompanyades de vies de futur no eliminen la misèria que condueix a la desesperació, les tensions i la confrontació.
Al analitzar la problemàtica de la immigració no es pot ignorar els drames que hi ha darrera de tot immigrant, tampoc el que la immigració ha aportat a Europa, ni la sangria humana que és pels països d’origen, en especial quan aquells que arriben amb bons nivells de formació, ni tampoc es pot oblidar que sols facilitant el desenvolupament d’aquells països, la immigració es podrà reconduir per les vies de la requerida legalitat i les exigències d’un desenvolupament sostenible tant dels països origen com els de destí.
La decisió Italiana, ens ha de fer reflexionar sobre com afrontar el problema, entenent que cap país de la Unió pot resoldre isoladament el problema, i essent requerides mesures conjuntes els legisladors no poden caure en els paranys creixents contra la immigració, ni ignorar que sols facilitant el desenvolupament harmònic i sostenible de tots els països el futur és possible. Cal establir deures i drets per a tots, sense exclusions, mirant l’horitzó sense caure en els paranys del curt termini, i sense oblidar l’esperit de generositat respecte, tolerància, i visió de futur que anima als fundadors de la Unió Europea.
La problemàtica derivada de la immigració es un repte que afronta tot Europa i que obliga a debat i regulació, i que no pot caure en la política dels fets consumats que ha imposat Itàlia. Un debat que Catalunya hauria d’estar molt amatent, sense mirar cap un altre costat com si no anés amb nosaltres, ja que Catalunya és una de les regions europees amb els índexs més alts d’il·legals, gairebé un 30 per cent dels immigrants residents a Catalunya segons dades de la Fundació Bofill.
Antoni Garrell i Guiu
Publicat a e-noticies el dia 26 de febrer de 2008.
