Version en Castellano del Articulo EMPRESARIOS A MADRID: empresarios-a-madrid.pdf
La setmana passada representants d’organitzacions empresarials, que apleguen a quasi 1,5 milions de petites empreses i autònoms de tot l’Estat, –amb una nodrida representació catalana que de forma preocupant sembla haver oblidat, o ni sols considerat, les capacitats exigibles al govern català-, expressaren a Madrid, el seu rebuig a la erràtica política econòmica del president Zapatero, tot reclamant actuacions i politiques eficaces per ajudar a superar la crisi. Una critica plena de propostes, la majoria conjunturals, però també d’altres amb forta componen estructural.
La manifestació d’aquests emprenedors, –ja que la majoria d’ells són persones que al seu dia optarem per assumir el risc de generar bàsicament la seva pròpia ocupació-, que amb esforç i il·lusió, i sovint mancats de recursos, han forjat el teixit productiu espanyol, i que en el cas de Catalunya representa el 80% de les empreses, aportant quasi el 60% del PIB, no es pot veure com una mobilització més per reclamar reformes enfront una crisi que ha portat a l’economia a entrar en recessió i duplicat, en un any i mig, el nombre d’aturats, el percentatge major de la Unió Europea. Una Unió que sovint ens mira de reüll recordant les afirmacions dels presidents dels governs espanyols que presumien de la nostra economia, oblidant els ajuts europeus que representaven gairebé un 1% del creixement, o la feblesa del nostre model baix en productivitat i allunyat de l’economia del coneixement.
Ara ja ningú hauria de dubtar que els problemes externs sols han estat el detonant de la greu situació actual, ja que una part important del problema resideix en nosaltres mateixos, en no haver sabut reaccionar a temps, ni aprofitar el període de bonança per abordar solucions efectives a problemes com els energètics, el dèficit comercial, els marcs reguladors de l’activitat econòmica i laboral, el fracàs del sistema educatiu, o la transferència del avens científic cap el teixit productiu.
Ara són requerides politiques amb visió de futur, no sols mesures conjunturals que només són els analgèsics en la malaltia. Probablement, com manifestà el President del govern d’Espanya, encara hi ha capacitat per llançar noves mesures d’estímul, es a dir: donar més analgèsics, però això per si sol no evitarà el tancament d’empreses ni la pèrdua de llocs de treball estructurals. A pesar dels mesos de crisis no arriben les reformes serioses per afrontar el futur, sembla que sols calgui esperar que la tempestat desapareix-hi i que la solució estigui en mans de tercers, ja sigui el G20, els Estat Units, la Unió Europea, o el recursos financers xinesos o aràbics.
Aplicar politiques socials per evitar que els més febles pateixin amb tota la cruesa la crisi o ajudar a les grans empreses, no és suficient, i aquest era el crit dels petits empresaris i dels autònoms a Madrid; protecció social SI, tota i més, però també protecció a la generació de valor i als llocs de treball, lideratge, visió de futur, reformes estructurals en profunditat i de gran abast, i rapidesa en les actuacions, ja que els fets es succeeixen amb rapidesa i els temps administratius segueix essent lents, convertint-se en un altre escull per afrontar els problemes i alinear les capacitats existents amb els nous desafiaments.
Cal agrair als desplaçats a Madrid el seu crit per trencar l’estatus quo i emprendre el camí de les reformes fonamentals, que garanteixen el futur, sense descuidar el present ni els avenços socials ni la sostenibilidad, sabent que és l’hora de governar amb lideratge tot administrant amb rigor.
Antoni Garrell i Guiu
29 de març de 2009
Article publicat al blog del diari electrónic e-noticies, accés a l’article a e-noticies
