Aquests dies de precampanya electoral, on les maquinaries dels partits politics, amb l’objectiu d’aconseguir pagines dels diaris o minuts de televisió, omplen als seus candidats, amb freqüència, de critiques a l’adversari i a vegades de propostes de govern; quan sembla que no hi ha vida més enllà de les eleccions, tots tindríem que exigir que no s’ignorin les alertes no ateses que reclamen accions urgents com són el nou increment de la inflació, que ja és del 4,3% duplicant l’objectiu del 2% del BCE, o la sostinguda pèrdua de llocs de treball, i també que es presti més atenció a iniciatives com la dels Ajuntaments de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola de constituir el consorci “Catalonia Innovation Triangle”, CIT, per fomentar el creixement econòmic en el si de l’economia del coneixement. Una economia que obliga a fomentar la creació d’empreses en sectors d’aplicació intensiva de nous coneixements, a incrementar les transferències dels resultats de recerca cap el teixit empresarial existent, a potenciar la interrelació i el sorgiments de xarxes formals informals d’empreses i professionals, i tenir la voluntat de liderar el debat i les iniciatives quant a generació i aplicació de coneixement en àmbits específics a nivell d’Euroregió.
La iniciativa dels alcaldes de Sant Cugat i de Cerdanyola: Lluís Recoder i Antoni Morral, i de L’alcaldessa de Rubí: Carme Garcia és molt important i pot esdevenir un element cabdal per a que Catalunya no ignori els reptes ni perdi les oportunitats de l’economia del coneixement, ja que podem considerar que la iniciativa hauria de fer possible la formalització d’un entorn facilitador d’acord a les exigències i desafiaments de la globalització, i de l’avens científic i tecnològic, al permetre afrontar un triple desafiament. En primer lloc pot facilitar que les empreses, les universitats, i els centres de recerca actuïn sinèrgicament gaudint dels beneficis de la cooperació, la interrelació, la informació i la proximitat, tot potenciant que l’avenç científic esdevingui PIB i progrés social. En segon lloc, podrà facilitar el sorgiment de noves iniciatives en àmbits emergents capdavanters; i en tercer lloc, hauria de permetre la projecció del territori tot assumint capacitat de presència i actuació internacional, esdevenint, a la vegada, un nou pol d’atracció i arrelament de recursos humans i econòmics al concentrar capacitats i potencialitats. Una iniciativa que hem de valorar pel que representa de saber aglutinar un territori amb visió de futur. Un projecte que evidencia que si hi ha voluntat de buscar el que ens ajunta “Catalunya és la zona del sud d’Europa i de l’àrea mediterrània més preparada per esdevenir un node d’innovació i territori d’excel·lència en la Societat del Coneixement”. La potencialitat econòmica i productiva de les seves empreses, el reconegut prestigi a nivell internacional dels centres de recerca i universitats, la qualitat de vida i el sistema de salut l’han possessionat per assumir aquest nou repte, si es solucionen els problemes de mobilitat interna i externa, i aquells altres que s’han manifestat amb força en els últims temps.
El “Catalonia Innovation Triangle” és un pas important, però sols hauria de ser el primer pas, i el coratge dels tres alcaldes hauria d’esser mirall per altres administracions i convertir-se en l’element esperonador pel sorgiment de noves iniciatives en altres indrets del territori català, que també disposen d’universitats, empreses nacionals o multinacionals, centres de recerca i voluntat d’emprendre. Un conjunt d’iniciatives que progressivament haurien d’anar-se coordinat per permetre que Catalunya integri simbioticament industria i coneixement, transformant els parc industrials en parcs per l’economia del Coneixement en la línia definida pel projecte (http://www.med-arc.net/index.html) Med-Arc Catalonia al 2003
Antoni Garrell i Guiu
Associat al Cercle per al Coneixement
www.cperc.net
