“El 24 de maig arriba amb una gran part de la ciutadania cansada de les mentides, dels desequilibris i de l’augment de la precarietat”
El pròxim 24 de maig, data en el que el futur està a les nostres mans, arriba amb una gran part de la ciutadania cansada de les mentides, dels desequilibris i de l’augment de la precarietat. També de la falta de treball, de les paraules buides d’acció, de ser el sac dels cops, de veure com els més joves no poden traçar el seu propi futur i com l’esperança de qualitat de vida s’esvaeix, mentre les pensions que haurien d’assegurar la vellesa, perillen després d’anys i anys d’aportacions a la Seguretat Social. Ciutadans que han esdevingut escèptics, tant del bipartidisme com d’aquelles forces emergents, que practiquen la critica que hom vol escoltar, però que parla i promet com aquells que ignoren l’enorme deute públic i privat, en el que estem immersos, o com si l’Estat disposes d’una ‘maquineta’ d’imprimir diners i els mercats no fossin globals o no forméssim part de la Unió Europea. Tot un conjunt de fets, que generen addicionalment un elevat nombre d’indecisos. De fet, amb molta probabilitat tant la governabilitat com el guanyador el decidiran els 2,5 milions d’indecisos que hi ha l’Estat, a casa nostra els centenars de milers que hi ha Catalunya.
Desencís generalitzat, elevat nombre d’indecisos i a la vegada tot un conjunt de forces emergents arrelades en aquell 15 de maig de 2011 són elements, que configuren un espectre ideològic farcit de matisos que fragmenta el vot. Forces emergents que, en alguns llocs, han sabut aplegar-se en partits consolidats i que guanyen posicions en les grans ciutats, especialment a Barcelona i Madrid, segons publiquen les diverses mitjans de comunicació. Quant a Barcelona s’imposaria Ada Colau (Barcelona en Comú) amb un 27% dels vots, seguit de Xavier Trias (CiU) amb un 22% dels vots, el que comportaria la pèrdua de 4 regidors. A Madrid hi hauria un empat entre Esperanza Aguirre (29,7% dels vots) i Manuela Carmena (27,8% dels vots). Amb aquest escenari d’incertesa la clau està en els indecisos. Són ells els que decantaran la balança, optant per quedar-se a casa o escollir la papereta de qui els hi cau més simpàtic, de qui recorden una ocurrència o del qui un conegut de confiança li ha aconsellat votar. No és d’estranyar que siguin ells el centre d’atenció de les forces polítiques i s’ajusten els missatges, que els candidats actuïn d’acord al pas que marca les enquestes, oblidant sovint els continguts i la lletra petita dels respectius programes electorals.
Les eleccions municipals i autonòmiques, en alguns indrets de l’Estat, afronten la recta final. La campanya electoral, que arribà després d’una llarga precampanya, no aporta grans novetats, més enllà dels cartells dels carrers i els temps minutats de la televisió i la ràdio. No hi ha missatges clars sobre el que cal fer, com es farà, perquè cal fer-ho i amb qui es desenvoluparà. Un fet que ens hauria de preocupar i motivar a esbrinar, que hi ha darrera de les frases enginyoses i els titular de premsa. Conèixer el rerefons de les propostes esdevé crucial, atès que el proper 24 de maig els ciutadans escollirem qui administrarà els recursos públics, gestionarà el dia a dia de les nostres ciutats i centrarà les bases quan a models de desenvolupament de futur. Administrar i gestionar un binomi indissoluble, que de fer-ho amb encert depèn, en gran part, aprofitar les oportunitats que s’albiren en l’horitzó o retrocedir, encara més en la situació de pobresa que impregna el dia a dia de molts ciutadans del nostre país. Una gestió complexa per la qual cal formació, entrenament, experiència, voluntat de servei, transparència, determinació per foragitar als corruptes i capacitat d’assumir responsabilitat, fugint de la demagògia i de l’exclusió d’aquells que no els hi han fet confiança.
Sens dubte el dia 25 s’obrirà una etapa, en la que esdevindrà necessari fer política de pactes i consens, de coherència i d’anteposar la necessitat de facilitar la creació de los treball, ja què és inadmissible les taxes d’atur que té el nostre país i és vergonyós, que els nostres joves tinguin que emigrar per torbar treball i desplegar el seu talent o fugir d’un salari de pobresa. El 24-M els ciutadans anirem a les urnes, de res serveixen les enquestes, serà l’hora clau per decidir no sols els proper 4 anys, també les bases d’un nou període, en que moltes són les coses que s’hauran de decidir. En aquest context caldria assumir, que el futur esta a mans de tots i no sols dels indecisos, si esdevenim subjectes actius i exercim el vot amb seny i coherència. Per fer-ho, aquesta darrera setmana, caldrà escoltar i preguntar per descartar aquells que responen amb silencis o fugint d’estudi o dient ‘què’ sense explicitar el ‘com’ i a la vegada fer confiança als qui acceptin contrastar alternatives, tot detallant els perquès i explicitant amb qui pactaran i sumaran.
18.05.2015
Antoni Garrell i Guiu
Article publicat a Elsingular.cat
