“Els resultats de les eleccions municipals no poden posar més problemes, quant l’exercici democràtic associat a l’autodeterminació dels pobles”
Les eleccions del diumenge 24 de maig ja són historia, el resultat de les urnes han deixat un escenari amb nous actors, complex per la seva fragmentació, amb múltiples asimetries plenes d’incertesa i amb la certificació, que ara és el moment del canvi en profunditat. Sens dubte el canvi s’ha fet present tot obrint l’inici d’una nova etapa on la societat plural, farcida de matisos i amb percepcions de la situació diverses, s’ha traslladat dels carrers al consistori, on s’ha configurat un paisatge polític extremadament obert, fruit de la voluntat lliure expressada per tots aquelles, que volen ser protagonistes del seu futur depositaren en llibertat el seu vot en l’urna.
Un futur obert quant a la configuració d’aliances, que tenen que veure la llum el proper dia 13 de juny, però amb clars guanyadors i perdedors. Aquest és un fet inqüestionable i que hauria d’obligar a que cadascú assumeixi les responsabilitats que li pertoca. Els primers, assumint amb valentia la responsabilitat atorgada pels ciutadans i el segons reconeixent el seu fracàs, tot conjugant el verb dimitir. Un verb que sembla no existir en la gramàtica del nostre país. Quant admiro i envejo al món anglosaxó, on el rendiments de comptes i la transparència és quelcom indissociable a l’exercí de la gestió i l’administració dels recursos públics i l’assumpció de responsabilitats es obligat en l’acció política.
Un canvi que obliga en primer lloc a expressar-se amb claredat i preguntar sense ambigüitats o amb preguntes, que permeten al que les formula interpretar-les a la seva conveniència i en segon a abandonar les actituds, que ignoren la interdependència global i adoptar tarannàs encaminats a fer realitat governar per a tots amb independència de la proximitat ideològica, a interioritzar la meritocràcia foragitant l’amiguisme,.., i assegurar un govern estable i capaç d’afrontar els reptes que l’esdevenidor, de forma accelerada, ens posa enfront nostre i que obliguen a prioritzar la generació de llocs de treball, potenciar la formació i reforçar les imprescindibles polítiques socials.
El dia 13 està a la cantonada, els nous actors esmercen esforços per arribar acords, buscant mínims comuns denominadors amb adversaris, per establir programes de govern assumibles i que no es limitin a administrar el poder, sinó a vertebrar grans projectes que permetin la millorar i el progres. Uns projectes que no poden ser excloents. És en aquesta línia que el dibuix de los noves polítiques no poden ignorar, amb independència del posicionament individual, la voluntat expressada per una gran part de la ciutadania catalana, quant a expressar-se en llibertat i democràcia sobre el seu futur, dit d’altra manera, els resultats de les eleccions municipals no poden posar més problemes, quant l’exercici democràtic associat a l’autodeterminació dels pobles, ni tampoc poden assegurar un millor present, robant recursos de generacions de futur.
04.06.2015
Antoni Garrell i Guiu
Article publicat a elsingular.cat
