“Barcelona ha assolit la capacitat d’esdevenir palanca de futur. Turisme, indústria intensiva i manufacturera han de possibilitar la recuperació”

La boda de la neboda del multimilionari de l’acer Lakshmi Mittal, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, va generar força critiques. La raó més emprada era el tancament del museu, conjuntament amb les facilitats donades per l’ajuntament. Unes crítiques que ometien que no és la primera vegada que el MNAC acull esdeveniments, que va ingressar 207 mil euros, i que la boda ha aportat uns 60 milions d’euros a la ciutat. Una xifra semblant a l’import que el mateix Mittal va deixar a Paris al 2004 al casar la seva filla a Versalles.

És ben cert que l’estimació del cost de la boda, d’una de les famílies més riques del planeta, fa reflexionar sobre les desigualtats existents en un món que eixampla cada vegada més la distancia entre els més rics i la perseguida classe mitjana, per no referir-me als treballadors menys qualificats. Certament la xifra de 60 milions d’euros evidencia la seva importància al enquadrar-la amb el salari mensual promig mundial, el qual segons l’Organització Internacional del treball es situa en 1.480 dòlars americans, o en els 300 dolares de salari mig de l’Índia. Unes xifres que haurien de fer-nos qüestionar el model productiu global, i a la vegada com es vertebren les grans fortunes.

Uns fets, però, que al analitzar la boda de la neboda el Sr. Mittal no podem amagar que Barcelona s’ha anat situant com una ciutat referent a escala mundial, tot esdevenint un pol de generació de valor. Generació de valor que, tot mantenint-se com a referent quant a creativitat i disseny, indústria avançada, serveis d’alt valors, i centres de formació i recerca, ha esdevingut en ciutat referent quant a turisme urbà amb alt poder adquisitiu.

Que Barcelona és una ciutat que genera un alt nivell d’atracció a nivell planetari, queda evidenciat per les iniciatives empresarials que acull, i pels diversos indicadors i rànquings que periòdicament es publiquen. Serveixi com exemple el fet que Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol més competitiva quant a turisme urbà segons l’informe UrbanTUR de l’agrupació empresarial Exceltur, i que és la desena ciutat més visitada del món, segons explica el Gobal Destination Cities Index 2013 que elabora MasterCard. Una posició que justifica que siguin més de 8,5 milions els turistes internacionals que pernoctaren una nit a Barcelona i que quant a despesa Barcelona sigui sols superada, a nivell europeu, per Londres i París.

Crec que cal reconèixer que Barcelona ha assolit la capacitat d’esdevenir palanca de futur, i és en aquest context el que cal enquadrar la boda de la família Mittal, i en el fet que en l’economia globalitzada existir i competir, comporta estar en la ment d’aquells que prenen decisió, i a la vegada tenir presencia en els mitjans de comunicació d’abast global. Sens dubte la boda ha aportat un nou pas significatiu, caldria reconèixer-ho, en aquest procés de projectar Barcelona, conseqüentment de generar riquesa i progrés. Una tasca en la que les actuacions decidides de l’ajuntament encapçalat per l’Alcalde Trias estan tenint excel·lents resultats.

Uns resultats que permeten convertir el turisme en una palanca que, juntament amb la indústria intensiva en coneixement, i l’indústria manufacturera, han de possibilitar entomar el camí de la recuperació, i posar fi al malson de la crisi i la manca d’oportunitats de treball i futur.

Antoni Garrell i Guiu

16.12.2013

Article publicat a Via empresa