“Tenim més motius per l’esperança que pel desencís, però certament és indispensable que tots assumint responsabilitat des de la sobrietat i la generositat”

Avui dissabte 11 s’han constituït quasi la practica totalitat dels governs municipals pels propers 4 anys, la majoria d’ells amb el soroll de fons dels crits de protesta dels autodenominats indignats que anaven acompanyats de pancartes en els que es llegia “no ens representen” o “democràcia real ja!”. Observar les pancartes i els crits i xiulets, dirigits cap a les persones que entraven als edificis municipals, em va generar un sentiment de tristor i a la vegada preocupació. No em sembla legítim promoure la falsedat de què a l’Estat no tenim democràcia -sols cal mirar els canvis que s’han produit-, ni m’ha semblat ètic afirmar que “no ens representen” quant els càrrecs electes han sorgit de les urnes amb sufragi universals expressat amb llibertat. Com es pot negar la democràcia quan tots podem exercir el dret de vot que és capaç de canviar els governs?. Avui, qualsevol grup de ciutadans pot optar, acceptant la legislació vigent, a presentar-se a les eleccions, sols cal donar un pas endavant i acceptar la responsabilitat, al País Basc en tenim l’exemple. Sentir les protestes i les escridassades als legítims representants dels ciutadans, em porta a creure que és un greu error que no farà res més que restar credibilitat a les propostes dels que fins ara, amb seny i determinació, havien estat capaços de despertar consciencies i foragitar la resignació.

Desprès d’assistir a la presa de posició del consistori sabadellenc i elecció de l’alcalde, vaig constatar que la majoria de comentaris feien referència a la complexitat de la situació actual; períodes en els quals tant poden aparèixer les millors qualitats dels éssers humans, com aquelles actituds fonamentades en l’egoisme, l’oportunisme o la recerca del culpable o enemic comú. Saber canalitzar l’empenta positiva, esdevé un dels reptes del nous consistoris, al igual que ho és sumar inclusivament; assumir el risc des de la coherència i el compromís; i foragitar la por, tant trameten confiança com disposant d’un entorn segur en el que és minimitzin i aïllin les conductes il•legals e incíviques, protegint als ciudatans, les seves iniciatives emprenedores i els seus bens.

Pensar en la seguretat em recorda la recent trobada amb Núria Aymerich, directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, una peça cabdal per vertebrar el país amb unes forces de seguretat amb valors democràtics. Un valors que obliguen que la defensa dels drets i llibertat del ciutadans s’efectuï amb un codi de conducta que exigeix per igual aptituds, actituds, coneixements i eines, i que requereix de persones, i aquest és el repte de l’institut, que estiguin impregnades d’humanitat, respecte, compromís amb la convivència i amb la cura dels béns, i compromesos amb la societat. Uns valors que dónen garanties de què els homes i dones, que conformin els equips de seguretat, actuïn amb un codi de conducta que va més enllà d’aplicar les lleis i les ordenances i resoldre les emergències; cal actuar des de la prevenció i el suport a la col•lectivitat per garantir la seguretat i la convivència inclusiva.

La reunió amb la Sra. Aymerich, persona que es caracteritza per entendre la formació com “un procés integral que conjuga simbòticament coneixements tècnics amb els associats a les actituds i formes de treballar”, i la posterior visita a les instal•lacions de l’institut, tot escoltant les explicacions del contingut dels estudis, la metodologia emprada, i observant els moviments, les actituds i el comportament dels “estudiants”, els instructors, i del personal en general, vaig poder comprovar com tots aquelles valors associats a una democràcia plena s’aplicaven.

La successió de records i pensaments arrelats en vivències, lectures, notícies i opinions em portà a constatar que, si bé estem en situació crítica tenim molts recursos i palanques per poder progressar i capgirar la situació. Tenim més motius per l’esperança que pel desencís, però certament és indispensable que tots assumint responsabilitat des de la sobrietat i la generositat. Una tasca en què els nous governs locals tenen, també, una enorme responsabilitat. En el seu dia a dia cal per un igual escoltar als ciutadans amb tota atenció per comprendre les emocions i sentiments que hi ha darrera de les paraules, els crits, i ,molt especialment, dels silencis de molts dels ciutadans, una atenció que comporta no caure en l’actitud de Montesquieu “a la majoria de persones prefereixo donar-les-hi la raó ràpidament en lloc d’escoltar-les”, i a la vegada gestionar i actuar amb rapidesa, positivisme i encert ja que “la inseguretat generar por, i la por foragita la confiança, i sense confiança no hi ha futur”. Aplicant Positivisme, confiança i seguretat cal buscar el que ens apropa, que sol ser l’essencial, i no ens hem de centrar en els matisos que ens separen, aquesta és una obligació indefugible per abordar l’esdevenidor.

Antoni Garrell i Guiu

13.06.2011

Publicat a el diari: elsingulardigital.cat (clica aquí)