“La capacitat de les administracions de construir entorns facilitadors no pot ni ha de ser oblidada”
Fa uns dies escrivia en aquest diari “Créixer sense ocupació no és cap bona notícia, ja que un creixement sense ocupació no aporta progrés econòmic al conjunt de la ciutadania, per tant, sense progrés col·lectiu el futur no sols és una quimera: és impossible”. Compartint la necessitat de crear ocupació, diverses persones van fer-me arribar, els dies següents, el seu convenciment que, en les actuals circumstàncies, la capacitat dels municipis de vertebrar entorns favorables a la creació d’ocupació era molt petita, o nul·la, atès que molts aspectes estan condicionats per Administracions de nivell nacional o supranacionals.
Aquests és un fet que no comparteixo atès que -essent innegable la interdependència planetària, la força de les grans multinacionals i les asimetries legals i de costos existents-, també és cert que la capacitat de construir entorns facilitadors de creació de llocs de treball per part de les administracions locals no pot ni ha de ser oblidada, en especial per tots aquells que creiem que el desenvolupament personal i social ha d’efectuar-se simbiòticament amb el progrés i desenvolupament professional.
Què poden fer les Administracions locals per crear entorns proclius a l’arrelament de noves empreses i potenciar el creixement de les existents? Aquesta és, al meu entendre, la pregunta a respondre, i entomar-la amb el convenciment que es pot fer molt. Per endinsar-se en la resposta cal reconèixer, en primer lloc, que els pobles i ciutats que han minimitzat els efectes negatius de la crisi, i han evitat una destrucció significativa de llocs de treball, han estat aquells que disposen, per un costat, d’una estructura econòmica configurada per un entramat d’empreses que desenvolupen les seves activitats en l’àmbit industrial, dels serveis i del comerç.
En segon lloc cas, és requerit acceptar que són ciutats que han potenciat l’arrelament a les mateixes d’empreses amb capacitat de competir en el món global mercès a un procés continuat d’innovació, han cuidat les relacions Universitat-municipi i han fomentat l’augment de la dotació de capital mercès a la formació i la cultura. Aquest és, sense lloc a dubtes, el camí indispensable per crear llocs de treball estables, de qualitat i capaços de suportar les turbulències econòmiques que de forma cíclica es presenten arreu. L’anàlisi empírica de la situació relativa d’una ciutat envers una altra, permet descobrir com les Administracions locals poden ser claus per incentivar la creació de llocs de treball i la dinamització del progrés econòmic i social, al contrari, poden convertir-se en elements que frenen l’activitat, conseqüentment la generació de benestar, i el progrés dels seus ciutadans.
Consegüentment, els municipis que assumeixin, i no sols de paraules, el seu compromís en facilitar la creació de treball per disminuir la taxa d’atur i augmentar el nombre d’ocupats cal que solucionin les problemàtiques existent quant a polígons, àrees industrial i zones comercials en aquells aspectes associats al transport, les comunicacions, la seguretat, i els serveis. Que facilitin també la implantació en el seu territori d’empreses de serveis i l’augment de la capacitat productiva de les empreses existents i les de nova implantació, tot simplificant i eliminant les traves burocràtiques existents.
Cal també potenciar els processos d’innovació incentivant i donant suport a la cooperació interempresarial i fomentant la col·laboració entre els centres universitaris i tecnològics amb les empreses, sense oblidar promoure l’ajust de la formació ocupacional, i professional, a les necessitats específiques del teixit productiu existent i oportunitats de futur.
Un conjunt d’actuacions que, de forma complementària a la capacitat normativa, reguladora i impositiva que disposen les Administracions, cal enquadrar-les en un doble context, el primer que avui dia no és el gran qui es menja el petit sinó el ràpid qui es menja el lent. I el segon, que la societat actual es caracteritza per una alta volatilitat, les informacions i els fets es produeixen de forma accelerada, on la relativitat guanya terreny i les incerteses s’imposen en les relacions personals i en les professionals.
Uns fets que exigeixen equips humans de governants motivats, il·lusionats, renovats i compromesos amb els reptes que el dia a dia es presenta en els municipis i en el si de les organitzacions en ells instal·lades, el que obliga no sols a gestionar recursos i projectes, sinó també les emocions i legitimes aspiracions en el si de la diversitat que els configuren.
Antoni Garrell i Guiu
18.03.2015
Article publicat a Via empresa
