Después de un mes de habernos dirigido a las urnas para decidir quién gobernara España en los próximos 4 años, mañana, 26 de mayo, estamos llamados a decidir quiénes dirigirán las políticas y actuaciones municipales y del Parlamento Europeo. En definitiva, mañana decidimos a quien entregamos el gobierno de proximidad, el que percibimos cada día al salir de nuestras casas, y quienes deberán trabajar para poner fin a la dulce decadencia de la Unión Europa frente a EEUU, Rusia y China. Tres bloques cada vez más determinados a dominar el mundo mediante la tecnología y la toma de posiciones en sectores, empresas y áreas geográficas claves de futuro.

Estamos llamados a las urnas en un mundo hiper-interconectado en un entorno de crisis económica y financiera crónica, de velocidad de cambio que crece exponencialmente, de sustitución de humanos por robots en múltiples actividades, con un poder enorme en manos de unas pocas empresas multinacionales, con una concentración inadmisible de riqueza entre unos pocos, con un indiscutible calentamiento global de dramáticas consecuencias y en el que el consumismo exagerado no tiene lugar. Un mundo en que es imprescindible la socialización de los enormes beneficios que aporta la digitalización y la globalización. Sin duda los retos que afrontamos son de enorme complejidad y asumirlos una obligación ineludible, exigiendo el compromiso, a la vez la coordinación simbiótica, de las actuaciones a nivel local con las europeas. Ante ellos no cabe la indiferencia ni culpar a la incapacidad de los partidos políticos en no saber mirar al horizonte lejano poniendo las bases para construir un futuro inclusivo y de progreso.

Un nuevo escenario en el que la Agenda 2030 emerge como indispensable, y la transformación del modelo energético y económico con criterios de sostenibilidad y circularidad indispensables. Las viejas recetas no sirven, como tampoco sirve ignorar los problemas para no afrontar las dificultades propias de aplicar las soluciones

Mañana, 26 de mayo, nos movemos entre dos actitudes, la que caracteriza a los que ignoran los problemas, o la de aquellos que con valentía los afrontan y con determinación ayudan a su solución. Obviamente sólo la segunda, en la linia de  que en su dia adoptaron Adenauer, Monnet,  Schuman y De Gasperi, permite cambiar las cosas en nuestras calles y plazas y, a la vez, afrontar los retos globales que exigen más Unión Europea.

Con nuestro voto decidimos como podemos mejorar la realidad en la que vivimos y como desplegar las potencialidades existentes a nivel local y europeo. El problema, por tanto, no es a quién votar, el problema es saber porque votamos y porque les entregamos la capacidad de dirigir nuestro progreso colectivo.

 

 

ARTICLE EN CATALÀ

Després d’un mes d’haver-nos dirigit a les urnes per decidir qui governaria Espanya en els propers 4 anys, demà, 26 de maig, se’ns crida a decidir qui conduirà les polítiques i accions municipals i les del Parlament Europeu. En definitiva, demà decidirem a qui lliurem el govern de proximitat, el que percebem cada dia als nostres carrers i places, i qui ha de treballar per posar fi a la dolça decadència de la Unió Europea enfront dels EUA, Rússia i la Xina. Tres blocs cada vegada més determinats a dominar el món a través de la tecnologia i la presa de posicions en els sectors, les empreses i les àrees geogràfiques claus del futur.

Estem cridats a les urnes en un món hiper-interconnectat en un entorn de crisis econòmica i financera crònica, de canvi amb una velocitat que creix exponencialment, de substitució dels éssers humans per robots en múltiples activitats, amb un enorme poder en mans d’un poques empreses multinacionals, amb una concentració de riquesa inadmissible entre uns pocs, amb un innegable escalfament global de conseqüències dramàtiques i en el què el consumisme exagerat no té lloc. Un món en què la socialització dels enormes beneficis de la digitalització i la globalització és essencial.

Sens dubte, els desafiaments que afrontem són d’enorme complexitat i assumir-los una obligació ineludible, exigint compromís al mateix temps que la coordinació simbiòtica, de les actuacions a nivell local amb els europeus. Davant d’ells no hi cap la indiferència ni culpar de  incapacitat als partits polítics, per no saber mirar l’horitzó llunyà establint les bases per construir un futur inclusiu i el progrés.

Un nou escenari en el qual emergeix amb força l’agenda 2030 com a indispensable, per la transformació del model energètic i econòmic amb criteris de sostenibilitat i circularitat. Les receptes velles no funcionen, ni serveix ignorar els problemes per no enfrontar-se a les dificultats d’aplicar les requerides solucions

Demà, 26 de maig, ens movem entre dues actituds, les que caracteritzen els que ignoren els problemes, o la d’aquells que els afronten amb valentia ajudant a la seva solució. Òbviament, només la  segona, en la línia que varen adoptar, en el seu moment, Adenauer, Monnet, Schuman i de Gasperi, ens pot permetre canviar les coses en els nostres carrers i places i, a la vegada, afrontar els desafiaments globals que haurà d’entomar la Unió Europea.

No hi ha dubte que amb el nostre vot decidim com podem millorar la realitat en què vivim i com desplegar les potencialitats existents a nivell local i europeu. Com tampoc hi ha dubte que el problema, per tant, no és qui per votar, el problema és saber per què votem i perquè els donem la capacitat de liderar el nostre progrés col·lectiu.

Antoni Garrell

25 de maig de 2019