“Reequilibrar el territori exigeix una aposta decidida per part de les administracions locals”
Ha començat la campanya electoral, el camí cap a uns nous governs municipals que esdevindran complexes de configurar atesa la fragmentació que avança totes les estadístiques publicades. Uns governs, però, que haurien d’aprofitar l’incipient recuperació econòmica i, tot consolidant-la en la mesura de les seves capacitats, assolir que aquesta arribi a la ciutadania en forma de treball, d’augment de l’ocupabilitat de cada persona i d’acompanyament a aquells que es troben en el si de la pobresa, assolint el seu rescat i la seva recuperació. Un procés requerit arreu i en el que el procés de reindustrialització del territori, entès com a reequilibri territorial, esdevé clau per assolir-ho, atesa la seva capacitat tractora i de generació de llocs de treball.
Reequilibrar el territori, utilitzant el procés de reindustrialització avui endegat, exigeix una aposta decidida per part de les administracions locals, actuant amb complicitats transmunicipals. Esdevé imprescindible disposar de sòl industrial competitiu, que obliga, en primer lloc, a què la mobilitat no estigui només pensada per les mercaderies, cal també prioritzar i cuidar la mobilitat de les persones. En segon lloc, disposar d’infraestructures telemàtiques d’alta velocitat. En tercer lloc és requerit que en les zones industrials s’instal·lin simbiòticament els serveis associats a les persones (parvularis, comerços i aquells altres que faciliten el binomi treball – responsabilitats familiars). En quart lloc, cal disminuir la burocràcia que frena tant el creixement de les empreses existents com l’establiment de noves.
Disposar de sòl industrial competitiu distribuït pel territori és condició necessària però no és suficient, cal també assumir que les empreses han d’exportar i internacionalitzar-se, aquests fets obliguen a defugir de caure en la temptació de competir per cost, ja que competir per cost implica empobrir-se, perquè sempre hi haurà algú disposat a fer el mateix però més barat; acceptar el repte de competir per valor, creant productes amb elements diferencials. Aquests fets obliguen a innovar de forma integral, molt especialment en producte, mercès entendre les potencialitats del procés científic i les eines tecnològiques, tot generant nous productes mitjançant un procés de disseny.
Innovar és fer que l’avenç científic i tecnològic es converteixi en progrés econòmic i social. Pe fer-ho, cal la implicació clara dels centres tecnològics, ja que la innovació també està vinculada a la capacitat d’observar, analitzar i deduir quines són les demandes de la societat i les capacitats dels avenços científics i tecnològics. En aquest context cal que els municipis estableixen mecanismes, perquè les potencialitats dels centres tecnològics arribin a tots els racons del territori i aportin respostes als requeriments de les empreses i les seves potencialitats. Unes potencialitats que emergeixen a l’entendre que la innovació no està vinculada ni a la ubicació de l’empresa, ni a la seva mida, sinó a la idea, a les persones, al convenciment de l’obsolescència del present i, consegüentment, a les oportunitats de futur.
Els nous governs municipals tenen l’oportunitat d’aprofitar la recuperació econòmica, que s’albira, però han d’assumir que tenen moltes limitacions i no s’aprofiten les sinergies entres ells. Cal consorciar-se, cal veure el territori com un bé transmunicipal, aprofitant les sinergies de cooperar per competir. En aquesta línia crec que un bon exemple és l’eix de la B-30 de Catalunya, una zona molt significativa en producció industrial on s’ha arrelat, mitjançant l’associació Àmbit B-30, la cooperació. Una cooperació, posant al centre de decisió a les persones, que cal que arreu, i amb voluntat democràtica, es revalidi i emergeixi novament amb determinació, i força renovada, el pròxim 24 de maig, per entomar les oportunitats de futur.
19.05.2015
Antoni Garrell i Guiu
Article publicat a Via Empresa
