“El país sap que, per sortir de la crisi, cal internacionalitzar-se, però no ha entès que la clau és exportar productes i serveis, no exportar persones ni menystenir el talent”

Aquestes dies milers de joves han finalitzat la seva formació universitària o professional. Ho feren amb la motxilla plena d’idees, de coneixements, de projectes i il·lusions, ben disposats a entomar els desafiaments professionals pels quals fa anys que estaven preparant-se.

Joves preparats i capaços. Alguns d’ells volen seguir estudiant, però la gran majoria volen incorporar-se al mercat laboral. Alguns d’ells adrecen els seus passos cap a la recerca, sumant-se als qui fan del país un dels territoris amb alts nivells de producció científica, fet que ens posiciona per guanyar terreny en productes i serveis en sectors emergents i en els intensius en coneixements. Altres volen iniciar la seva activitat en el si d’alguna empresa del teixit productiu diversificat, eficient, adaptatiu que configura el sistema productiu. Uns altres avaluen la possibilitat d’emprendre autònomament, junts o en solitària, tot esdevenint empresari de si mateix i iniciant els tràmits per posar en marxa el seu projecte de prestar directament el seus serveis professionals o de creació de noves organitzacions que, amb el pas del temps, poden esdevenir empreses de referència i tractores del progrés econòmic i social del futur.

Són joves que han d’iniciar la seva vida laboral en un moment de gran incertesa, volatilitat i enorme complexitat a nivell global. Aspectes propis del final d’una era i l’inici d’un altra de la que, si bé es coneixen els trets que la caracteritzaran, hi ha grans incògnites sobre com aquests es concretaran i quins acabaran esdevenint prioritaris. Una situació més complexa a l’Estat espanyol per la manca de confiança, la sensació de corrupció generalitzada, i la feblesa del dinamisme econòmic incapaç de generar els llocs de treball imprescindibles per la manca de crèdit, tant per inversió com per finalitzar el circulant, pel baix nivell de capitalització de les empreses, per la desconnexió entre els centres de recerca i el teixit productiu, per la manca de recursos i els interessos del deute, la manca de recolzament a l’emprenedoria, i l’absència de polítiques decidides a la creació de llocs de treball en general i molt especialment aquells específicament adreçades al treball dels joves.

Amb l’actual escenari és comprensible, i malauradament en molts casos esdevé certa, l’afirmació que feia un jove graduat universitari: “Ara que hem acabat la carrera els joves tenim 3 sortides possibles a escollir: per terra, per mar o per aire”. Una afirmació que obliga, sense més demores, a tallar l’hemorràgia que comporta la seva marxa, ja que hom té el convenciment que el país sap que, per sortir de la crisi, cal internacionalitzar-se, però no ha entès que la clau és: exportar productes i serveis, no exportar persones ni menystenir el talent.

Certament, el que està evitant que la crisi encara sigui més devastadora són les exportacions, que han assolit el 33% del PIB, han crescut en els darrers 4 anys al voltant del 10%. Increment fonamentat en la competitivitat dels nostres productes, en els mercats internacionals, per al creixement, en els darrers 2 anys, de la productivitat per hora per damunt de la mitjana de la UE, arran de la devolució interna que s’ha produït. Ara bé, una competitivitat solament fonamentada en el treball no pot ser l’opció de futur. La competitivitat sostenible i continuada requereix d’un tramat empresarial innovador. El repte és incrementar la capacitat d’innovació en producte i en la forma de concebre, fabricar i distribuir, a escala planetària, els productes. Una tasca que precisa d’uns perfils laborals actualitzats a les noves circumstàncies. Esdevé imprescindible incrementar el capital humà, incorporar talent.

Facilitar la incorporació de talent a les empreses i incrementar l’ocupació en les circumstancies excepcionals actuals passa per reduir les quotes a la Seguretat Social per contractes superiors a 3 anys de graduats i doctors; per la creació d’agències de contractació, que facin de pont entre universitats i empreses, i en incrementar la vinculació dels centres de recerca amb el teixit productiu. Actuacions que han d’acompanyar-se de polítiques potenciadores del sorgiment de noves empreses de serveis avançats per acompanyar el creixement de les indústries, el que obliga a desenvolupar iniciatives de capital risc específicament adreçades als nous emprenedors; incrementar els programes ‘bussiness angels‘; promoure espais d’interacció entre emprenedors i industrials; reduir dràsticament els tràmits per a la creació de noves empreses, i valoritzar les capacitats del territori maximitzant les infraestructures disponibles, prestant especial atenció a les poblacions entre 2.000 i 20.000 habitants, les quals acullen a Catalunya 1,87 milions de ciutadans.

Assolir que els joves puguin desenvolupar el talent amb llibertat i posar fre a l’exportació de talent esdevé urgent, prioritari i possible. Novament, ens cal determinació i prioritzar les actuacions pensant de forma diferent i especialment escoltant les seves opinions, ja que, com no pot ser d’una altra manera, el futur passa i és d’ells.

Antoni Garrell i Guiu

15.07.2013

Article publicat a el diari El Singular Digital