“Una important baixada de l’atur, que ha arribat a tots els sectors productius i el que és encara més important, ha anat acompanyada d’un augment significatiu quant afiliació a la Seguretat Social”

El passat dilluns 6 d’abril vàrem conèixer que la creació de llocs de treball al primer trimestre de 2015, ha estat molt positiva. L’atur registrat a Catalunya es va reduir al març en 9.469 persones, un nou mes creant-se llocs de treball el que comporta que ja sumin 21 mesos consecutius creant-se ocupació. Aquest fet comporta que, en termes interanuals la reducció del nombre de persones aturades fou de 52.812. Reducció de l’atur registrat que en el conjunt de l’Estat ha arribat a 60.214 persones. Una important baixada de l’atur, que ha arribat a tots els sectors productius i el que és encara més important, ha anat acompanyada d’un augment significatiu quant afiliació a la Seguretat Social. A nivell de l’Estat aquest increment d’afiliats, en els 12 últims mesos, ha estat de un 2,83%, arribant als 459.918 afiliats. Unes dades de les que ens tenim que alegrar i que evidencia que la recuperació macroeconòmica, que els indicadors fa mesos anaven senyalant, ara comença arribar als ciutadans.

Ara bé, la millora notòria quant la creació de treball, la qual tindria que arribar amb plenitud al 2016, no pot amagar per un costat que el treball que és crea en gran part és inestable, poc qualificat i amb retribucions baixes atès els cost de la vida i per altra que el nombre d’aturats a Catalunya encara afecta a 571.655 persones (4,45 milions a nivell de l’Esta). Un atur que afecta a totes les demarcacions del país: 421.853 persones a Barcelona, 53.122 a Girona, 29.126 a Lleida i 67.554 a Tarragona i que presenta taxes escandalosament grans entre els joves. Es miri com es miri, per altes que siguin les xifres de creació de llocs de treball, aquestes encara són insuficients pel nombre d’aturats. Catalunya necessita crear centenars de milers de llocs de treball, Espanya milions, ja que escenaris amb taxes d’atur per sobre del 20% fins al 2020, com els que indica l’Organització Internacional del Treball, no són admissibles.

Crear ocupació tindria que esdevindré l’eix conductor de totes les polítiques. Cal treballar per crear llocs de treballs estables, de qualitat i capaços de suportar les turbulències econòmiques, que de forma periòdica es presenten arreu.

Crear llocs de treball comporta noves reformes en l’àmbit institucional, tant a nivell de l’Estat com de Catalunya i que passen per 4 eixos: focalitzar el sistema educatiu (d’Instrucció com diria el Catedràtic Tòfol Trepat), a les necessitats dels sistema productiu; potenciar encara més la internacionalització de les empreses; augmentar la inversió en R+D+i per assolir en 4 anys xifres properes al 3% del PIB (actualment el 1,3%), un augment que requereix inversió privada, el que comportar incentivar-la i cuidar-la; i potenciar la competitivitat prestant especial atenció en reduir els costos energètics, millorar les infraestructures i els processos cooperatius encaminats a potenciar la innovació, tot augmentant el volum de les empreses. Actuacions que, de anar acompanyades de la lluita contra l’economia submergida i el frau fiscal poden generar, segons alguns observatoris, més de 2 milions de llocs de treball en 4 anys, tot situant la taxa d’atur al voltant del 14,2% de la població activa.

Lluitar contra l’atur, crear llocs de treball, requereix escenaris facilitadors i en la creació d’aquests escenaris no sols té que intervenir l’administració central i la catalana, les Administracions locals poden ajudar i molt. En aquesta línia els governs locals poden accelerar la creació d’empres i increment de l’activitat de les existents, facilitant l’obertura de les noves, reduint dràsticament els tràmits administratius , agilitzant l’ampliació de l’activitat de les empreses existents amb llicencies provisionals que permeten l’activitat mentre s’adeqüen a les infraestructures disponibles a les noves normatives; o amb reduccions d’impostos si l’any anterior s’ha creat llocs nets de treballs. Les Administracions locals poden també fomentar la dotació de capital humà de les empreses del seu municipi i generar ocupació, elaborar els plans de formació escaients pel teixit productiu dels municipis i incentivar fiscalment la participació de les empreses en acolliment d’estudiants en practiques, sense oblidar la capacitat, quant a millorar la disminució de costos del cost energètic de les PIMES del Municipi mitjanant processos de compra consolidada, publica més privada, o la posta en marxa d’agències d’energia d’abast supramunicipal.

Finalitza el primer trimestre amb creació significativa neta de llocs de treball, certament bona noticia, però insuficients per les necessitats del país i clarament millorables quant a les seves característiques. El futur es dibuixa millor i la confiança creix, és moment de capitalitzar-la, d’aprendre dels errors del passat i fugint de demagògies posar la creació de treball com a prioritat, ja que sols amb treball pel conjunt de la ciutadania el progrés col·lectiu és possible i el futur esperançador.

07.04.2015

Antoni Garrell i Guiu

Article publicat a Elsingular.cat