Una nova campanya electoral ha començat, si bé disfressada de precampanya ja que oficialment s’iniciarà el proper 10 de juny, amb ella els missatges que ens envairan els protagonistes amb la finalitat de convences que la millor opció són cadascun d’ells. Es difumina la frontera entre propaganda, -entesa com a actuacions encaminades a donar conèixer les idees, que regeixen les actuacions socials, ètiques, filosòfica o morals- i la publicitat -actuacions encaminades a induir una decisió de compra sense entrar en rerefons de les coses-. Verbalitzar que tot desig esdevé possible, explicar les excel·lències i exalçar les qualitats pròpies, tot intentant afeblir l’adversari o agitar la por envers ell esdevindrà l’objectiu primari. Del requerit debat de les idees per assolir millorar la qualitat de vida dels ciutadans i recuperar la prosperitat en un món interdependent, es passarà a amargar el fracàs dels que han estat actors aquests darrers mesos, mentre l’atur no disminueix, l’economia s’estanca, les oportunitat s’esvaeixen, la pobresa guanya terreny i un 20% dels joves entre 18 i 24 anys no segueixen estudiants al finalitzar l’educació obligatòria, la taxa més alta de la UE segons detalla Euroestat.

Encetem un nou període electoral, on uns i altres són ostatges dels problemes que ells mateixos directa o indirectament han creat, ja sigui per no saber evitar les tensions i els protagonismes en el si dels seus partits o per les responsabilitats polítiques no assumides o per la manca de fermesa enfront la corrupció o per haver establert aliances electorals amb l’única finalitat de maximitzar la llei de d’Hondt, però sense coincidència en aspectes transcendentals. Però tots ells centraran la mirada en els ciutadans que poden canviar el seu vot, més que en aquells ja identificats amb els seus plantejaments. Ciutadans que es mouen en un entorn, on l’estabilitat no hi és ni se l’espera, la confiança amb les institucions disminueix dia a dia i els problemes econòmics de subsistència bàsica creixent de forma continuada, mentre les polítiques per incentivar l’ocupació no es formulen. La darrera EPA ho evidencia al explicitar que 1.610.900 de les llars espanyoles tenen tots els seus membres en atur; que el nombre d’aturats de l’Estat pujà en els 3 primers mesos del 2016 en 11.900 persones arribant a 4.791.400 aturats, taxa d’atur del 21,00% (a Catalunya l’atur baixa en 8.600 persones i la taxa es reduí al 17,4%). Més atur i menys ocupació, aquesta baixà en 52.700 persones, el nombre de treballadors es situà en 22,821 milions (a Catalunya el nombre de persones ocupades s’incrementà en 25.700)Amb aquest escenari cal preguntar-se si no fora bo, atès que el 26 de juny és repetir el 20D, afrontar una campanya diferent, renunciar als eslògans propis de la publicitat, tot centrant la campanya, que no és una segona volta, en un clar debat sobre el futur perseguit. Una campanya per dibuixar aquells escenaris i com entomar-los. Malauradament crec que demanar als partits polítics que canviïn les campanyes i renunciïn a centrar-ho com una campanya publicitària, pròpia d’empreses comercials, esdevé una quimera, atès que la unanimitat fora impossible i en conseqüència, si l’adversari ho fa, hom no pot renunciar-hi.El 26J ja és una fita propera, per arribar-hi recorrerem un camí, en el que es fugirà de la reflexió serena, la qual permet visualitzar els resultats de les nostres actuacions en l’esdevenidor i crec que, tot evitant l’anàlisi dels errors del passat, es treballarà per activar l’acció reacció; és a dir, per convertir els missatges en vots, de forma semblant a l’emprada en convertir missatges en compres. Una publicitat que serà tractada com imprescindible per tots els partits, com ho és per tota organització que competeix i que el seu èxit resideix en l’acceptació dels ciutadans (consumidors, mercats) del que ofereixen. Publicitat que sobrepassa els mitjans convencionals, normalment de pagament i arriba a les xarxes social, on la transmissió i propagació dels missatges és gratuïta, mercès a ser compartida per pròxims o aquells que comparteixen el contingut. Una publicitat que, generant entorns virtuals sovint allunyats de la realitat quotidiana, vol potenciar la credibilitat de qui emet els missatges, tot posant en dubte, a la vegada, la dels competidors i en el cas de la publicitat en xarxes, trameten una imatge de proximitat, immediatesa i interactivitat, amb l’avantatge addicional de poder descobrir les reaccions i sensibilitats dels ciutadans (clients), proposant qüestions i recavant opinió.

El cert és que ara hem arribat al “tornem-hi”, com qui diu tornarem al passat, probablement amb els mateixos protagonistes i, amb petits matisos, amb els mateixos programes. Comença una campanya, unes eleccions, que ens portaran a un escenari no allunyat de l’actual, tal com ens indiquen les enquestes a pesar que cal analitzar-les amb cura, atès que es mouen en uns escenaris sense referencies prèvies i amb una ciutadania cansada de la llunyania del món polític dels problemes del dia a dia. Ara bé, de variacions quant a nombre d’escons hi haurà i encarà que es vulgui dissimular uns guanyaran i altres perdran. Uns canvis que tindran, aquets cop sí, conseqüències traumàtiques per alguns dels seus dirigents, els quals en exercí de la lleialtat a la ciutadania, tots assumint els seus errors, fa setmanes haurien d’haver donat pas a nous lideratges. No apartar-se són actuacions pròpies d’aquells que no pensen a llarg termini, que condemnen a l’Estat a ajornar una i altra vegada l’afrontament dels problemes i la vertebració d’un futur més just i propers, tot escoltant les legitimes aspiracions dels ciutadans.

En aquests escenari, soc dels qui crec que esdevé fonamental el rol del mitjans de comunicació, dels periodistes. Ha arribat l’hora d’assumir plenament el seu rol i no caure en el parany de ser simplement cadena de transmissió dels que diuen o afirmen els actors polítics en les declaracions i mítings. Caldria fer periodisme de veritat, el que caracteritza als periodistes d’investigació, aquells que contrasten la informació, la contextualitzen, accedeixen a la hemeroteca i la divulguem, fugint d’escriure cròniques més pròpies d’un publireportatge que d’una informació objectiva i compromesa amb la ciutadania. Un rigor informatiu allunyat dels tòpics i titular per donar-nos elements per analitzar, discernir i votar amb conseqüència. És hora d’actuar, d’exigir que s’actuï, pensant a llarg termini i no sols en clau electoral.